El mateix dia que van arrestar l’eurodiputada Clara Ponsatí a Barcelona, uns quants també hi érem a la ciutat fent una trobada de professionals i alumnes del món de l’educació per activar-nos pel català on va assistir el conseller d’Educació. Quan en vam sortir ja era pràcticament fosc i enmig de l’efervescència de la formació no vam saber que havien detingut l’eurodiputada fins que vam passar per davant de la Ciutat de la Justícia. Quina vergonya de país. I quina estratègia més encertada per part de Clara Ponsatí. Objectiu assolit. Es va tornar a demostrar que la plena democràcia de l’Estat espanyol és un fake.

Es va tornar a demostrar que la plena democràcia de l’Estat espanyol és un fake

Mentre arrestaven la Clara Ponsatí, professors i alumnes explicaven les seves propostes d’èxit que s’activen als centres perquè el català sigui una llengua d’ús imprescindible i necessari. Tot el que sentíem ho vam posar dins del sarró per compartir-ho amb els companys i posar-ho a la pràctica. Però sempre hi ha un però que no s’ha vist als mitjans de comunicació més oficials. No vam poder sentir el que va dir el conseller perquè una bona colla de persones, entre mestres i professors, vam començar a cridar: “Cambray dimissió, volem més recursos, que es cobreixin les substitucions, volem el 6%”. Uns guardes ben uniformats no els van pas detenir, però s’hi van posar al davant. Un cop el conseller va marxar, tots plegats vam celebrar la feina que es fa des de les escoles per activar l’ús de la nostra llengua.

Però quin sentit té tota aquesta feina que els tècnics del Departament van fer si des de la Kings Leage es parla només la llengua castellana? Els infants i adolescents que van intervenir en la trobada ‘Activem-nos pel català’ també poden pensar que tot plegat és una farsa? Si no fem necessària la llengua en esdeveniments que tenen ressò arreu del món, jo m’haig de creure que el català és una llengua útil? El mercantilisme pot més que el suposat disseny cultural i lingüístic del nostre govern? El nostre president de la Generalitat no es va sentir ferit quan va veure que s’ignorava totalment la llengua de cohesió del país? La llengua més enllà de fer-la servir per comunicar-nos és emoció, és història, és coneixement. Desapareixen moltes llengües cada dia, evitem que la nostra ho faci. Gràcies, Clara Ponsatí per fer-la sentir també al Parlament Europeu, encara que va ser durant poca estona perquè el català encara no gaudeix de rang de llengua oficial i, per tant, no es pot fer servir en les sessions plenàries.