Amb esperit provocatiu titulo en català, i no en anglès com pertocaria, aquest article sobre un dels fets més mediàtics dels darrers dies. Tothom que em llegeixi, sabrà més coses que jo sobre la Kings League, aquest curiós fenomen de masses a mig camí entre el futbol i l’espectacle. El que jo en sé ve del que n’he sentit a dir llargament per la ràdio que escolto mentre condueixo. Avanço que he trobat avorrit i desmesurat que els mitjans hi dediquin tant d’espai, mentre altres notícies necessàries per crear opinió i meditar sobre els grans problemes del món quedaven marginades.

Per salvar el català no n’hi ha prou amb protocols. Cal canviar el país

Em vull fixar, però, en el fet lingüístic, en la pràctica proscripció del català d’aquest fenomen de masses que va resultar beneït per la presència de la màxima autoritat d’un país, que presideix un govern que dicta presumptament protocols a les escoles per protegir el català. Que ningú pensi que jo vull fer d’inquisidor lingüístic. Estimo totes les llengües (la catalana i també l’espanyola molt, i fins i tot l’anglesa...) i que gaudeixo molt i trobo estimulant canviar de llengua quan trobo un interlocutor amb qui puc parlar algunes de les llengües que conec. Per això, em molesten alguns puristes quan m’han renyat quan, segons ells, practico la castellanització per parlar alguna vegada i per gust en castellà (no em diuen res, però, quan parlo en italià o rus) i també que els hagi molestat que, en aquell espectacle del Camp Nou, s’emprés la llengua espanyola, però que no hagin dit ni piu sobre el nom en anglès de tot l’espectacle. Es veu que l’anglès no li fa cap mal al català.

Jo assumeixo la meva condició lingüística de català i limito els meus alegres canvis de llengua a moments puntuals. Escric sempre en català i lluito per la cultura del país. Assumeixo i aplico els protocols de Departament d’Educació. Tot, però, pot ser inútil: un paper o uns paperots que van en sentit contrari al sentit oficial d’uns dirigents, que posen sovint títols de programes oficials de la Generalitat en anglès. Som ben bé una província de l’imperi anglosaxó. Els alumnes, que pateixen aquests protocols de protecció del català, saben perfectament que tot plegat és un quedar bé, perquè el que realment importa al Govern i a tota la societat és fer-se una foto al Kings League i aprendre castellà dels llavis de Gerard Piqué. Per salvar el català no n’hi ha prou amb protocols. Cal canviar el país.