Fa un mes escàs s’inaugurava a l’Espai Art l’Abadia de Sant Joan de les Abadesses una exposició de l’artista Gerard Sala i Rosselló (Tona, 1942), que vol anar més enllà de ser una mostra del seu art pictòric, atès que aquesta exhibició és la primera baula d’una sèrie que s’han d’anar succeint en el decurs del temps. El perquè no és altre que la donació o deixa que el pintor ha fet de la seva obra, via Ajuntament, a la vila de les Abadesses.

Parlar d’en Gerard Sala és parlar d’un artista de reconegut prestigi i amb una llarga trajectòria creativa i expositiva (la primera exposició la va fer a l’Ateneu quan només tenia vint anys) i en més d’un camp, car també s’ha capbussat en el muralisme, el cartellisme, el gravat, la litografia, l’escultura, l’escenografia, els segells i la poesia.

Malgrat que nascut a Tona i establert a Badalona, la seva relació amb Sant Joan ve de lluny, des dels dies del festeig amb qui és avui la seva muller, d’arrels santjoanines. Deixant a part els vincles familiars, a la vila i els seus entorns hi ha trobat tant la pau com l’ambient idoni per poder desenvolupar, des del seu taller-estudi bresat per les aigües calmoses del riu Arçamala, el seu quefer pictòric - artístic creatiu.

Parlar d’en Gerard Sala és parlar d’un artista de reconegut prestigi i amb una llarga trajectòria creativa i expositiva

No cal dir que tota deixa o donació té normalment sempre una contrapartida i, en el cas que ens ocupa, no és altra que el compromís per part de la Casa de la Vila de donar el màxim de visibilitat possible al seu llegat en el sentit que no romangui en un racó de magatzem criant pols, de muntar una exposició anual per anar-lo mostrant progressivament i la d’organitzar una biennal de pintura que se centraria en el concepte de paisatge en el sentit que li confereix el crític Eudald Camps quan diu que aquest «ha d’actuar sobre el nostre ésser més profund, com només és capaç de fer-ho una llengua materna». Dit d’una altra manera, d’una modalitat de paisatge situada als antípodes del paisatgisme tradicional.

L’exposició, inaugurada el passat dissabte 18 de març, està dividida en dues parts: la primera, sota el títol País. Paisatges 2022, exhibeix a la planta baixa del claustre les seves darreres creacions en què, segons paraules de la regidora de Cultura Mª Rosa Fraxanet, «aquestes obres de petit format traspuen el pas el temps amb la incorporació de noves textures i elements visuals que sempre es van transformant en un diàleg constant, sense abandonar mai els rastres del seu segell tan particular».

Al primer pis s’hi troba la mostra Quintet d’estiu. Paisatges 1995, que forma part del llegat que en Gerard ha fet donació a la vila; citant de nou a la comissària Mª Rosa Fraxanet, «es tracta d’unes obres emblemàtiques i testimonials per entendre tot l’abast de la seva prolífica creativitat artística al llarg dels anys, des dels seus inicis fins als nostres dies».

Crec que no és forassenyat afirmar que les seves creacions plàstiques mereixen l’epítet de glocal, mot que casa dues paraules en una: global i local. Local pels elements del terrer santjoaní presents en els seus llenços, com són el rierol Arçamala o els perfils  orogràfics del Taga o de Serra Cavallera; global per missatge inherent a les (re)creacions que fa de l’entorn/context que l’envolta, pel desig d’universalitat, ingravidesa i atemporalitat que alenen, on sembla que el temps s’hagi aturat. Tal com diuen els seus versos: «Sovint veig en el silenci el que les paraules no diuen. Pintar és l’acte reflex d’aquest silenci».

Si el lector/a em permet un consell, aquest no és altre que faci un forat a la seva agenda per anar a fer un passeig «pictòric-cromàtic» a aquesta doble exposició sorgida dels pinzells i tubs de color d’en Gerard Sala i Rosselló.