Una de les primeres pel·lícules en DVD que vaig tenir em va fer posar la pell de gallina. El títol era “Enemigo Público”. Una pel·lícula de l’any 1998 on el protagonista, Will Smith, és assetjat i perseguit tecnològicament perquè els responsables d’un organisme que defensa la instal·lació de tota mena d’aparells electrònics per fer seguiment de persones als EUA es pensen que té la filmació de l’assassinat d’un polític americà, contrari a aquest projecte. Una filmació que va fer un naturalista que coneixia el protagonista amb una càmera de foto-trampeig. En aquell temps semblava que això no podia passar i es veu que ja passava. La realitat superava la ficció.

Anys més tard, el 2004, va sortir un altre film, “Yo Robot”, amb el mateix actor, on una computadora anomenada Viki vol imposar el seu criteri sobre el seu creador perquè pensa que ha de protegir la humanitat d’ella mateixa.

Aquestes són només dues mostres de ficció que parlen de la IA (intel·ligència artificial). Una intel·ligència artificial que ja permet coses que fa pocs anys eren del tot impensables i que fan tremolar fins i tot a científics, matemàtics i tècnics, perquè no se’n refien. Mentrestant, altres la defensen a tort i dret com un avenç que ens permetrà fer més coses i millor.

Els experts assenyalen que aquests avenços dependran de l’enginy de les persones que interactuïn amb ella i dels ímputs que se li donin

Ens venen per exemple el ChatGPT o la IA GPT-3 com una eina que, fins i tot els seus creadors, asseguren que els usuaris encara no han pogut descobrir les seves funcions completes. Que el camí que s’haurà de recórrer per descobrir-ho és tant prometedor com difícil d’explorar. Els experts assenyalen que  aquests avenços dependran de l’enginy de les persones que interactuïn amb ella i dels inputs que se li donin. Mentrestant, el gegant d’internet Google treballa a marxes forçades des del febrer amb un xat anomenat Bard per no quedar fora del mercat.

No em vull imaginar què seria capaç de fer el diable, si existeix, interactuant amb aquests enginys. Per això temo el que en puguin fer els estats per espiar, controlar, escanyar econòmicament o reprimir els seus ciutadans.

Jo, com a periodista, no les tinc totes. Fa pocs dies un diari de Madrid, per alertar dels riscos de la intel·ligència artificial, va publicar unes fotos creades amb IA on es veien junts polítics que mai ho hauríem dit. I no, no eren fotos reals, eren fotos falses. Si han estat capaços de crear aquestes fotos qui NO ens diu que demà algú pugui crear un vídeo fals? Ara ja hi ha hagut manipulació d’imatges i vídeos que s’han atribuït a uns fets que, en realitat, eren d’altres llocs. Per tant, podrem distingir què serà veritat o mentida de què ens expliquin els mitjans de comunicació i les xarxes socials? Podrem evitar que la IA, en comptes de curar malalties o fer descobriments que afavoreixin la humanitat, no vagi al seu aire i pensi com la Viki de “Jo Robot”, que els robots ens ho hauran de controlar absolutament tot i fins i tot a nosaltres per salvar-nos?

Que no les tingui totes, no vol dir que sigui pessimista davant aquests avenços. Ara bé, això ens obligarà a tots a relativitzar molt més tot el que surti als mitjans d’informació i a verificar-ho. Si ara ja ho havíem de fer, a partir d’ara caldrà fer-ho de forma intensiva. Espero i desitjo que mentre la intel·ligència artificial va endavant per ajudar-nos i fer un món millor, els humans siguem capaços de dominar-la per no ser engolits per les màquines.