El president del F.C. Barcelona, Joan Laporta, ha posat el dit a la nafra. Ho va fer quan va sortir a donar explicacions sobre l’acusació que s’ha escampat des de Madrid, sobre que el Barça ha comprat àrbitres perquè l’afavorissin. Va ser clar i contundent, i el que va dir va fer mal a la “capital del reino”. Ho demostren les reaccions viscerals, manipulades, i falses que hi ha hagut des de l’anomenada caverna mediàtica i des del mateix club blanc.

El Reial Madrid va fer un vídeo, que ja tenia preparat abans de les declaracions de Laporta, on acusa el Barça de ser l’equip del règim, sobretot durant i després de la dictadura del criminal F. Franco. El vídeo, però, passa per alt que entre 1911 i 1990 van ser deu les persones vinculades al Reial Madrid, com a exjugadors, socis o fins i tot directius, que van presidir el comitè espanyol d’àrbitres. Menteix quan diu que el Barça va fer soci d’honor a Franco, ja que mai ho ha estat, cosa que no vol dir que el Barça no li donés cap distinció. El vídeo del R. Madrid obvia que el franquisme va assassinar el president del Barça, Josep Sunyol, el 1936. També passa per alt que el seu president Santiago Bernabéu va ser caporal d’un dels regiments considerats més sanguinaris de les tropes franquistes, la 150 divisió, que va prendre Lleida i va desfilar el 1939 pels carrers de Barcelona.

Joan Laporta diu que confia en la justícia per demostrar l’honorabilitat del Barça, però cal recordar-li que la justícia és espanyola i hereva del franquisme

El vídeo diu que Franco va salvar el Barça de desaparèixer per problemes econòmics, requalificant terrenys per afavorir el club, però s’oblida de les ajudes urbanístiques que ha tirat endavant el R. Madrid amb Ramón Mendoza -1991-, Lorenzo Sanz -1997- i Florentino Pérez -2001-, com a president. Així, el 2001, el club blanc va eixugar un deute de 277 milions d’euros que l’amenaçaven a deixar-lo fora de la Champions amb la requalificació dels terrenys de la seva ciutat esportiva, per construir quatre gratacels que li van suposar un ingrés de més de 500 milions d’euros.

Si arribés a ser cert que el Barça “ha comprat àrbitres”, que no ho crec, als responsables els haurien de tancar a la presó per malversació de diners, doncs no va servir de res. Va ser necessari tenir uns jugadors de la Masia, els millors del Món, i entrenadors com Cruyff, Guardiola, Tito Vilanova o Luis Enrique per guanyar títols, sense haver d’esperar dècades. Una època que, malgrat els pesi als de la capital i tota la seva premsa, va permetre forjar la selecció que ha guanyat l’única Copa del Món per Espanya.
El que més em distreu, però, és que molts periodistes catalans, sobretot els que viuen i treballen a Madrid, els facin el joc. Que no qüestionin la falta de proves i la inconsistència de les que hi ha per acusar el Barça i, en canvi, qüestionin totes les que va aportar Joan Laporta en la seva roda de premsa per defensar-se.

Joan Laporta diu que confia en la justícia per demostrar l’honorabilitat del Barça, però cal recordar-li que la justícia és espanyola i hereva del franquisme. També estaria bé que el president del Barça intercedís i busqués l’aval judicial d’Europa per evitar que els vigilants puguin retirar les estelades de les grades.

Tot i això, ara i sempre, el Barça és més que un club. Visca el Barça.