A mesura que passen els anys la ciència va avançant en el descobriment de nous medicaments, els quals provoquen que algunes malalties, abans mortals, ara siguin  cròniques o menys greus. I la tecnologia progressa i innova construint robots que poden operar a distància reduint la invasió del cos humà i els dies de recuperació.

És per tot això que podem veure com les persones vivim més anys, per tant, la població de gent més gran augmenta i requereix que no se l’abandoni i s’hi tingui especial atenció i cura del seu dia a dia, ja que són “EL TRESOR DE LA NOSTRA HISTÒRIA”.

Per què ho crec? Doncs per tots els anys que s’han sacrificat treballant i lluitant per aconseguir que nosaltres tinguem una bona educació, formació, benestar, llibertat… I un país on poder viure en pau, treball i bona convivència.

La població de gent més gran augmenta i requereix que no se l’abandoni

Les problemàtiques de la gent gran són la pèrdua progressiva de les facultats físiques com la mobilitat, la visió, l’oïda... I les ferides emocionals com la mort de germans, familiars, amics... que, barrejades, fan un còctel molt sensible a l’hora de pair i superar.

És per això que estic molt descontenta de les polítiques municipals dels governants actuals, ja que han anat molt poc encaminades en aquesta línia. Per exemple:
1 - A Ripoll capital i “Bressol de Catalunya” fa quatre anys teníem dues residències: la de Sant Eudald privada i ja inexistent i l’actual Fundació privada Guifré, per cert, amb preus inassequibles per gent treballadora.

2 - Teníem un casal d’avis al Pla de Sant Pere on els dijous es reunien més de vuitanta persones per fer vida social, berenar i jugar al quinto. També per celebrar les nostres tradicions com Carnestoltes, dijous gras, Sant Jordi, espectacles, música, la castanyada i Nadal. Aquí hi hem d’afegir els tallers de treballs manuals i exposicions que s’hi feien. I com no, l’organització d’algun viatge. I a més cada dia s’hi podia dinar molt bé per un preu assequible.

Gràcies a la poca sensibilitat d’aquests polítics i aprofitant la pandèmia van fer desaparèixer la funció d’aquest local ignorant el treball que, durant anys, va fer la Junta de l’Associació de la gent gran de manera voluntària i altruista. Ni tan sols la van informar. Tampoc van donar cap explicació. I molt menys li van agrair la gran feina feta.

Vull acabar, jo sí, donant les gràcies a tota la Junta per l’extraordinària i valorada feina que van arribar a fer perquè en vaig ser testimoni.

Recordeu que les persones grans són “EL TRESOR DE LA NOSTRA HISTÒRIA”.