És el dia més bonic de l’any. A les classes d’anglès que faig a l’EOI com a alumna, el jovent comentava els títols dels llibres que s’havien comprat i jo escoltava embadalida les seves opinions: de Bonnie Garmus: ‘Lliçons de Química’, de Victor Küppers : ‘Vivir la vida con sentido’. Més enllà de la diada, es parla de llibres i això obre la ment, s’activen les connexions comentant les nostres preferències.

És un dia de llibres i alhora també de reivindicar un altre tipus de literatura: l’oralitat. Expliquem contes, tant de tradicionals com d’altres que han escrit diferents autors, però l’expressió oral en condiciona una interpretació molt concreta perquè més enllà de la història s’hi afegeix la lectura que n’ha fet el narrador, la seva expressivitat, el gest, l’escenografia. La tradició oral feta espectacle que es transmet de generació en generació. Davant del do que tenim els humans per comunicar-nos més enllà de les paraules, la intel·ligència artificial no hi pot fer res. No podem permetre que les màquines se’ns mengin la creativitat.

Davant del do que tenim els humans per comunicar-nos més enllà de les paraules, la intel·ligència artificial no hi pot fer res

Potser d’aquí uns quants anys els poemes que es presentaran als concursos literaris s’hauran de construir a foc lent davant d’un jurat que controlarà que no s’utilitzin ordinadors en el moment del procés creatiu. No sabem com anirà tot plegat. Però no hi ha d’haver res que ens pugui treure la satisfacció d’expressar en la llengua escrita els pensaments convertits en emocions. No podem deixar de sentir la satisfacció de poder crear amb el pòsit de tots aquells autors llegits que ens han deixat un llegat i que sense adonar-nos-en tant si parlem com si escrivim deixem anar la seva petja.

Quina il·lusió veure la mainada i la gent gran recollint el seu premi en els concursos literaris que s’han fet arreu. Quin goig sentir en recitals poètics les veus dels poetes coneguts. Tant la lectura llegida com la dita en veu alta ens eixampla el pensament, ens obre nous horitzons, ens fa tenir ganes de tirar endavant, ens obre la curiositat, ens reconcilia amb el món, ens ajuda. Reconeguem totes les literatures del món tant oral com escrites. Només així trobarem el lloc d’on som i qui som.