Els poders públics d’una societat democràtica han de fer de la igualtat d’oportunitats dels ciutadans, sigui quina sigui la seva condició social, un objectiu prioritari. I el millor camí per aconseguir-ho és l’escola. L’escola és el millor ascensor social.

La pregunta que em faig és, l’escola avui, la que s’autoanomena “innovadora”, és garantia d’igualtat d’oportunitats? És un ascensor social? La meva resposta és que no. Encara més, em temo que en pocs anys es parlarà d’una generació perduda.

Em temo que en pocs anys es parlarà d’una generació perduda

Sota els conceptes de “lliure autonomia dels centres”, “d’escola innovadora” el què hi ha és una situació de caos. Ningú sap cap a on va, ningú sap què ha de fer i com ho ha de fer, perquè els gestors del sistema educatiu no tenen les idees clares i, per tant, no les poden transmetre bé. Es confonen els objectius amb les eines. La burocràcia inútil té un creixement exponencial. Les noves generacions de mestres, en general, tenen moltes mancances i pocs coneixements.

Com diu Gregorio Luri, llicenciat en ciències de l’educació i filòsof, “Tot allò que és nou té més valor que allò que és bo. L’esforç i el saber, els coneixements, són els grans absents del sistema educatiu”.

S’ha passat del sistema de “progressa adequadament o necessita millorar” a un altre en el qual per trimestre es poden arribar a posar pel cap baix 50 notes/alumne per qualificar l’avaluació per competències.

Un sistema educatiu que, com diu Andreu Navarra, escriptor i historiador, “ha confós la transmissió de coneixements amb una pràctica autoritària, imposant tècniques antipedagògiques més basades en “allò que mola” que en els mecanismes reals d’adquisició del saber. Em demano si serem dels pocs països del món que recomanen no saber res en abordar el que s’anomena “l’estafa de les competències”.

Fa la sensació que es pretén convertir l’escola en un lloc per a la felicitat immediata. En una casa de colònies d’estiu. En un centre d’oci i esplai.

De debò que ni els poders públics ni els qui els assessoren s’adonen de la greu situació i del deteriorament que viu el sistema educatiu?