Des de fa ben poc la televisió de casa nostra (Televisió del Ripollès) ha començat a emetre una nova sèrie de programes que, sota el títol genèric d’”HO DIU TOTHOM” intenta acostar la problemàtica (i les seves possibles solucions) als espectadors del nostre territori. Ho dic així perquè tracta conjuntament la temàtica del Ripollès i de la Garrotxa, ja que aquesta televisió cobreix conjuntament les dues comarques. El programa s’emet el darrer dimecres de cada mes i, fins ara, tan sols han tingut l’oportunitat de fer-ne dos. El primer tractava de la sanitat en les nostres contrades, mentre que el segon ho feia sobre la seva economia.

Feta la necessària introducció val a dir que programes d’aquest estil se’n fan pocs; i això ho dic referint-me al conjunt dels canals televisius del nostre país. No és cap programa de “marujeo”, ni tampoc cap “reality” d’aquests que triomfen allà a la “meseta”. Res d’això. És un programa de llarga durada (una mica més de dues hores) que, amb la participació de professionals dels corresponents sectors, tracten d’analitzar la situació present i, també, albirar possibles alternatives.

Dit això, els objectius que aquesta aventura televisiva es proposa són molt agosarats, però malgrat el seu atreviment, pot ser absolutament beneficiós per a la nostra ciutadania (i més enllà també) quant a les informacions, els plantejaments i les conclusions que d’aquests debats se’n puguin derivar.

Si continuem resguardant-nos del “què diran” [...] mai deixarem de ser un país de “fireta”

Per què dic això? Us posaré un breu exemple. Jo tota la vida he estat un fumador empedreït i com tots, en diverses ocasions he intentat deixar de ser-ne (sense gaire èxit, tot sigui dit de passada). Fins que un dia em vaig plantar, ho vaig analitzar, i finalment vaig prendre una decisió. Aquest crec que és el camí correcte per a superar els entrebancs que la vida et va presentant. Primer de tot i abans de res, com quan ens proposem anar d’excursió, el primer punt a determinar és on estem. Cosa que en principi sembla extraordinàriament senzilla, però ben cert que no és senzill. En segon terme cal determinar on volem anar. Pareu atenció per un moment! Amb les incerteses que la nostra vida particular ens presenta cada dia ja resulta difícil dir cap a on anirem nosaltres com a persones individuals, imagineu-vos parlar (seriosament) de cap a on anirem com a societat. No resulta gens fàcil plantejar propostes col·lectives de futur que tinguin fonament i recorregut. Gens.

Si costa determinar amb correcció allà on som. Si és dificultós marcar objectius vers els quals volem i hem d’anar, si tot això és dificultós, imagineu-vos quan ho ha de ser determinar quin camí cal seguir per arribar-hi. Tot un repte!

Aquests semblen ser els propòsits d’aquesta nova aventura televisiva que, malgrat la dificultat de la seva realització, seria molt convenient i “saludable” que tingués un llarg recorregut. La nostra societat, el nostre petit país, necessita gent valenta, persones atrevides que no tinguin ni por ni vergonya de dir les coses pel seu nom. Ja ha passat el temps dels procediments “políticament correctes”; si continuem resguardant-nos del “què diran” (especialment dels que tenen el poder), si continuem així, mai deixarem de ser un país de “fireta”. Tan sols plantant cara a la realitat i a la problemàtica que d’ella se’n deriva, tan sols així aconseguirem avançar socialment, i en aquest sentit, el programa al qual em refereixo, em sembla una bona proposta; bé, HO DIU TOTHOM.