Fa uns dies Pedro Sánchez, president del govern d’Espanya, va fer una visita institucional a Girona. L’Ajuntament i l’alcaldessa, Marta Madrenas, van ser ignorats. Aquest fet porta al record d’un comportament similar de Jordi Pujol durant una visita, de fa unes desenes d’anys, a Camprodon.

En les èpoques de domini absolut de Convergència, la majoria dels ajuntaments de la Catalunya interior eren de CIU, una excepció era Camprodon amb Berta Bada com a alcaldessa pel PSC. Un dia, Jordi Pujol, com a president de la Generalitat, va fer-hi una visita, va reunir-se amb membres del seu partit i amb persones més o menys afins, i tots plegats van anar a passejar pel poble. La seva agenda no contemplava una visita de cortesia a l’Ajuntament. Després es van aplegar en un dinar, i és en aquest moment que protocol es va adonar que ningú havia comunicat a l’alcaldessa, elegida democràticament, sobre la visita del president. A correcuita van trucar-la tot convidant-la al dinar, i aquesta, molt dignament, va contestar que seria un honor per a ella donar la benvinguda al president Pujol a la Casa de la Vila. Aquesta actitud de dignitat democràtica va ser defensada pel PSC, d’aquella època, amb un article titulat “Doña Berta o la dignitat d’un poble“, on es criticava el comportament del president i es lloava i aplaudia la conducta de l’alcaldessa.

Els missatges que s’estan donant són que la democràcia només serveix per a elegir uns polítics que ens han de resoldre els problemes durant uns anys

Pedro Sánchez a Girona, de la mateixa manera que Jordi Pujol a Camprodon, va ignorar l’Ajuntament i a la respectiva alcaldessa, perquè no era del seu partit, menyspreant així que va ser elegida pels seus ciutadans. El que va passar a Camprodon ara s’ha repetit a Girona.

Actualment, hi ha un debat acadèmic sota el títol “Com moren les democràcies“. L’erosió de les institucions i la manca de cultura democràtica es troben dins dels possibles elements. Una de les preguntes que es fan és si hi pot haver democràcia sense demòcrates i sense l’augment d’uns valors i d’una cultura que es basa en la tolerància i el respecte a l’altre i contraris a la polarització. Així es va creant una societat sense valors i merament funcional. Els missatges que s’estan donant són que la democràcia només serveix per a elegir uns polítics que ens han de resoldre els problemes durant uns anys deixant fora els valors i l’augment de la cultura democràtica.  Davant aquest plantejament no és estrany que molta gent jove, educada en països democràtics, comenci a pensar que un règim autoritari no seria tan dolent. El que està passant en molts països es troba en l’arrel d’aquest debat.

Fa trenta-cinc anys, la premsa va criticar el comportament partidista del president Pujol en ignorar una persona, elegida pel poble de Camprodon. Ara, unes dècades més tard, un fet similar, protagonitzat pel president Pedro Sánchez, a Girona, la major part de la premsa ho ha normalitzat, tot dient que va ser un passeig lúdic partidista per la ciutat. Que la cortesia institucional quedés arraconada no ha merescut cap comentari. Estan augmentant o disminuint els valors democràtics en la nostra societat?