Les darreres pluges, tot i que han estat gasives, permetran que la pròxima setmana puguem pujar als prats a collir corrioles. Molts les coneixeu per corretjoles, cama-secs, carreretes o cremalloles, entre molts altres noms. Jo faré servir corrioles.

Es tracta de bolets de primavera, tot i que també solen sortir a la tardor. Són bolets molt lligats a les pluges, i si aquestes són escasses o miserables, el bolet deixa de sortir. També pot esgarrar la florida de corrioles el vent, que sovinteja força des de la tardor passada.

Avui em vull centrar en com el creixement d’aquest fong afecta les plantes de les prades. En efecte, sabem que en la majoria dels prats on creixen les corrioles apareix una marca en forma de cercle o anella d’herba morta. Aquestes marques s’anomenen popularment corriols de bruixa i indica exactament la presència d’una corriolera. Bé, de fet caldria dir que els corriols de bruixa marquen la presència d’un fong que hi ha ben bé a sota. Aquest fong sol ser una corriolera, però pot ser també una moixernera, o produir certs pets de llop o, fins i tot, algunes espècies de rubiols.

De l’herba morta se’n beneficien molts organismes.

Els corriols de bruixa són zones dels prats on l’herba és morta i el sòl és clarament sec. Si vessem unes gotes d’aigua sobre aquest terra, ens adonarem que l’aigua no el mulla, resta en forma de gotes com si la disposéssim sobre un plàstic. En canvi, si ho fem més enllà del cercle o anella, el sòl es mulla com és habitual.

A què es deu aquest fenomen? Actualment, sabem que el miceli de la corriolera allibera al seu voltant una substància que anomenem hidrofobina, una proteïna. Les hidrofobines converteixen el sòl en hidrofòbic, de manera que rebutja ser mullat. En aquell sòl on la corriolera creix, l’herba es mor de set i, aleshores, el miceli pot aprofitar les restes de les plantes. És una estratègia malèvola: La corriolera no parasita les plantes vives, però les fa morir de set.

El miceli de les corrioleres no és estàtic, va creixent més enllà, abandona la zona d’herba morta i, lentament, va provocant la mort de les plantes situades més enfora. Com que el miceli no aprofita tot el que resta de les plantes mortes, la zona és ocupada principalment per bacteris i altres organismes. D’aquesta activitat biològica que s’hi instal·la, se n’aprofiten altres herbes properes pel que l’anella d’herba morta sol portar al seu interior una segona herba amb un creixement esponerós. De l’herba morta se’n beneficien molts organismes.

Per tant, si teniu un jardí on us creixen corrioles, però us molesta o no us interessa, veure corriols de bruixa, hi ha una solució senzilla. Regueu la zona afectada, principalment la d’herba seca, amb una regadora on hi heu dipositat aigua i unes gotes de detergent líquid. La vostra aigua mullarà aleshores el terra, l’herba no es morirà i el miceli de la corriolera entrarà en estrès. Si ho aneu repetint, la corriolera morirà.