El darrer llibre de Maggie O’Farrell, escriptora irlandesa, amb un gran èxit de crítica, és “El retrat de matrimoni”, novel·la de ficció històrica que ens transporta a la Itàlia del segle XVI. L’haurem de llegir, perquè Maggie O’Farrell és una de les novel·listes més llegides. Jo us parlaré d’una altra novel·la també molt exitosa de l’autora, Hamnet. Ara som a l’Anglaterra de finals del segle XVI. Obra que va ser mereixedora del Women’s Prizefor Fiction 2020. Hamnet també és una narració històrica de ficció. Hamnet, Hamlet, vol il·lustrar part de la vida del dramaturg anglès William Shakespeare, el qual, quatre anys després de la mort del seu fill va escriure una de les seves obres de teatre més representatives, “Hamlet”.

Ens parla de l’amor a la vida, de com ens encarem amb la mort, de les relacions humanes, dels sentiments, de la màgia de la narració

Em sap greu no poder llegir Hamnet en llengua anglesa, perquè tinc la sensació que m’estic perdent molts detalls pel que fa a la precisió de la llengua. Tinc la sensació que em perdo el gust més subjectiu de les paraules, no acabo de gaudir del seu misteri. Llegeixo la traducció de Marc Rubió Rodon, traducció que ha estat celebrada, però personalment no hi acabo d’entrar. Si m’haig de traslladar a les emocions dels personatges i al paisatge del segle XVI penso que la llengua també m’hi hauria d’ajudar.

De Shakespeare no se’n diu mai el nom, l’autora no el cita, és el marit, el germà, el fill que emigra a Londres per poder fer teatre, que retorna a casa quan el fill mor. Qui pren el protagonisme és la seva dona, que en la ficció d’O’Farrel es diu Agnès. El món de l’Agnès és l’ànima del llibre, la visió femenina d’un temps, d’un moment, d’una vida, dels dolors que patim i superem. Hamnet és el llibre premonitori de Hamlet, ens parla de l’amor a la vida, de com ens encarem amb la mort, de les relacions humanes, dels sentiments, de la màgia de la narració. Maggie O’Farrel és bona novel·lista, sap travar la història, és encomanadissa la lectura d’aquesta novel·la, els personatges ens atrapen, els més amables i els que no ho són tant. Tots plegats giren entorn de l’Agnès. Aquest personatge ple de llibertat que ens aporta l’alè de vida que no defalleix ni davant del patriarcat ni dels diferents matriarcats. Dona lluitadora incansable, com la vida mateixa. Llegiu-lo, no us en penedireu.