Ja fa uns mesos que la Covid ha deixat de ser tema quotidià, encara que les seves conseqüències duraran molts anys, hi ha coses que persistiran llarg temps, com és “la cita prèvia”, serà etern en els ens públics i en molts de privats.

Doncs bé, aquestes setmanes d’eleccions municipals hem viscut una notícia que les enterboleix. Va ser diumenge al vespre i tota la premsa nacional i internacional se n’han fet ressò. Han estat les agressions racistes a un jugador de futbol del Real Madrid dit Vinicius Jr. Totalment d’acord, s’ha d’acabar el racisme arreu, però cal dir que aquest no és pas un cas aïllat, la cosa ve de molt lluny, han estat molts els casos viscuts en camps de futbol i molts d’ells denunciats judicialment. Fa poc amb en Wiliams a Cornellà, i un llarg etcètera. Què va passar? Res, no es pot consentir.

Els camps de futbol són el lloc adient per descarregar l’adrenalina que portem a sobre

D’altra banda, cal dir que a la lliga espanyola hi juguen moltes persones de pell negra. Al mateix València tres o quatre i la immensa majoria no han sofert racisme. Han estat casos puntuals.

¿Què passa aquí? Vinicius Jr és un gran jugador, però allà on va hi ha problemes. Parla massa o té poc cervell.

Els camps de futbol són el lloc adient per descarregar l’adrenalina que portem a sobre. Veiem tots els defectes en els contraris i les virtuts en els de casa, i això ens predisposa a cridar i maleir els altres. No és greu maleir la mare d’una persona, sigui blanca o negra? Per mi molt més que dir tonto, mono o negre.
Quan jo era petit m’havien dit moltes vegades mono i no m’empipava, però si em tocaven el sotabarba, sí que em fotia.

Tenim uns valors que no es corresponen amb la realitat.

No es pot etiquetar a una persona pel color de la seva pell.

Un exemple, si dius blanc a un blanc no s’enfada, si li dius negre tampoc, si dius blanc a un negre no s’enfada, però si li dius negre, amb l’èmfasi que vulguis, ets racista, cal aclarir els conceptes.

Aquest és un fet magnificat. Que ridiculitza els que hem viscut arreu i que ningú ha valorat.

Cal tenir cura d’aquesta mena de fets i condemnar-los sense excepció, però pensant més en les persones i menys en el color de la seva pell. Que el president de Brasil es faci ressò del fet és un mal exemple per qui presideix l’esport i, fins i tot, el govern del país.