Tot just fa dues setmanes ens despertàvem amb una notícia que encenia totes les alarmes: els nens catalans estan a la cua, tant d’Europa com de l’estat espanyol, en comprensió lectora. Ja fa anys que els estudis ens diuen que, com a mínim, un de cada set infants no comprèn allò que llegeix. A casa nostra, l’oferta literària és rica, de qualitat i variada i, gràcies a la xarxa de biblioteques públiques, és accessible per a tothom. Clarament, no n’hi ha hagut prou amb posar els llibres a l’abast. Què hem de fer, doncs, per revertir aquesta situació?

Parlar del llibre llegit és gairebé tan valuós com el fet de llegir-lo

Els nostres centres educatius fa anys que s’han dotat de la figura prioritària del Pla Lector de Centre, que acostuma a reservar mitja hora diària al foment de la lectura, present ara a totes les etapes escolars i no només a les inicials. És important que, durant aquesta hora, els docents també llegeixin. Mestres i professors som referents d’infants i adolescents i no podem dedicar aquesta estona de lectura a l’aula ni a corregir, ni a preparar altres classes o materials ni a endreçar l’aula. Llegir, llegir i llegir. Transmetre o bé passió per la nostra pròpia lectura o bé interès per les lectures que ells estiguin fent o pels seus autors predilectes.

Tots sabem la importància de tenir uns bons referents en què els petits es puguin emmirallar. Per això quan, com adults, estem amb ells, intentem no dir paraulotes, ens alimentem de manera més sana o complim encara més escrupolosament les normes de circulació. La lectura, com qualsevol altre hàbit humà, no és diferent. A casa, si volem que nens i joves llegeixin, els adults hem de llegir. Escolteu els seus gustos i mostreu-hi interès, aneu amb ells a les biblioteques, porteu sempre un llibre a sobre, sigueu constants i llegiu a tota hora (rètols de botiga, receptes de cuina, llista de la compra...).

El consell més important que us puc donar és que parleu amb els vostres fills sobre lectura i sobre les lectures que fan. La biblioteca de casa, com la de l’escola o la del municipi, ha de ser variada, però també actual. No hem de tenir por a les modes, per fugisseres que ens puguin semblar. Sempre que ens sigui possible, llegim els llibres abans de posar-los a disposició dels infants, per poder-los motivar i mantenir-hi converses. Parlar del llibre llegit és gairebé tan valuós com el fet de llegir-lo: creem debat, demanem-los la seva opinió, compartim amb ells les emocions que el llibre ens ha despertat, analitzem els personatges, escoltem el què hi tinguin a dir... És mitjançant aquestes converses quan podrem adonar-nos-en si hi ha hagut una bona comprensió lectora. L’infant ha estat capaç de fer hipòtesis sobre cap a on es dirigia la història? És capaç de trobar sentits amagats sota la superfície? Pot resumir el que ha llegit? És capaç de relacionar-ho amb altres lectures que ha fet?