Encara ens estàvem refent (sobretot els de Ripoll) de les eleccions municipals, quan aquest triler reincident de la política espanyola que és en Pedro Sánchez, va anunciar convocatòria avançada d’eleccions generales. Va deixar a tothom descol·locat. És el seu art.

Cada casa és un món, segur, però a aquells que som reconegudament d’esquerres i independentistes és obvi que ens ha posat davant un dilema complicat de sortejar. Passo llista, una mica pel broc gros, de les paperetes que ens trobarem el 23/7.

Descartats a priori l’extrema dreta i la dreta extrema, suposant que pensés en clau espanyola (que és molt suposar) em trobo que... què tinc per triar?

Podem, Sumem, o com es diguin: Malgrat que ideològicament pugui sentir-me proper en molts apartats ideològics, després de veure’ls esbudellar-se públicament en una agra disputa per les cadires, crec que n’hauria de tenir moltes ganes.

Tinc previst votar en blanc. I que no em vagin brandant espantalls. Ja estic curat d’espants

PSOE: De tant en tant, és bo recordar que són el partit del 155. I que defensen a mata degolla una monarquia corrupta fins al moll de l’os. I com que tot el que fa el PSOE és aplaudit amb les orelles pel PSC, ja som al cap del carrer. Als d’aquí no els sé veure cap altre objectiu que no sigui engreixar el PSOE a Espanya, sobretot a costa de Catalunya. A canvi de, això que no faltin, sucoses menjadores.

JUNTS: ja en clau estrictament catalana. Malgrat la injecció d’aire fresc que crec que suposa la incorporació a la política nacional d’Anna Erra, no es pot obviar que estan avantposant al bé del país, una inacabable lluita fratricida amb ERC que em té molt avorrit.

ERC: després de perdre bous i esquelles en les últimes eleccions, ni una disculpa a les bases, cap voluntat d’esmena, cap reconeixement que a la majoria dels seus dirigents se’ls ha covat l’arròs. Entestats a esgalabrar-se en batalletes contra Junts, comandant un govern sense esma, fent ús i abús del fet tan català de “qui dia passa any empeny”.
CUP: Vaig demanar a un militant de la CUP  “Què voleu anar a fotre a Madrid?”. La resposta molt curta va ser tot un editorial: “El mateix que hem fet fins ara, res” Entesos.
Com que soc demòcrata i tinc edat per recordar com es va patir per assolir el dret al vot, jo el dia 23/7 aniré, com sempre, a les urnes. Però per si no ha quedat explicitat, ho dic alt i clar: tinc previst votar en blanc. I que no em vagin brandant espantalls. Ja estic curat d’espants.