Com a declaració prèvia, diré que no pertanyo a cap partit polític ni en soc especialment simpatitzant. També dic que no em passaria mai pel cap votar la formació Aliança Catalana. Aclarit això, m’agradaria compartir alguns extrems que, malgrat el devessall d’informació i d’opinió que l’èxit d’aquesta formació ripollesa ha generat, no han quedat prou explicitats.

Penso, després de la lectura de les intencions d’aquest partit, que tendeix a fer afirmacions que no em semblen certes i que manifesta intencions irrealitzables. Hi trobo una certa puerilitat enganyosa en una cosa i en l’altra i fa l’efecte que mai han cregut que realment les podrien portar a la pràctica. D’altra banda, critico també vivament la manera com se l’ha batejat, especialment la consideració de partit feixista. Els que hem viscut en el feixisme (a Espanya se’n diu franquisme) sabem que té unes connotacions de violència militarista, masclisme, homofòbia, eugenèsia criminal i corrupció sistèmica que cal ser curós a l’hora d’atribuir a tanta gent amb tanta facilitat. Una última consideració sobre aquesta formació: no tinc gens clar quines propostes fa sobre tots els altres àmbits de la política domèstica. Què en pensen de l’urbanisme, el comerç, la cultura, l’educació, la sanitat, l’habitatge, la indústria, l’agricultura...? Tot el problema són els immigrants? Insisteixo en el fet que no els vull qualificar, però agradar-me, no m’agraden.

En els darrers anys, a Ripoll els esdeveniments de l’agost de l’any 2017 s’han viscut com un tabú

Dit això, també crec que, en els darrers anys, a Ripoll els esdeveniments de l’agost de l’any 2017 s’han viscut com un tabú. Ho vaig declarar ja en algun mitjà d’abast nacional quan es va complir el cinquè aniversari d’aquells fets i ho continuo dient. Ha existit entre nosaltres una mena de convenció no confessada que semblava impedir-nos parlar-ne. Reconeguem-ho: l’acte criminal més gros portat a terme a la Catalunya recent va ser perpetrat en una mesquita de Ripoll i realitzat per uns convilatans. Ningú no n’ha parlat fins que, anònimament, centenars de ciutadans han expressat el seu  malestar a les urnes amb un vot islamòfob. És evident que algunes coses no s’han fet bé i que s’havia d’haver actuat abans per aclarir els fets i salvaguardar la convivència. No tot és culpa de l’Ajuntament de Ripoll, per descomptat, però tanta passivitat ha resultat contraproduent. Com s’havia d’actuar? Caldria estudiar-ho, però des de la lamentable manifestació de l’endemà dels atemptats fins avui, poques iniciatives he vist.

Una altra pregunta que em faig, ja que Ripoll ha estat en boca de tothom arreu de la península: Si Aliança Catalana s’hagués presentat a tots els pobles i ciutats de Catalunya, quins resultats hauria obtingut? Ho han valorat això els partits convencionals? No ho crec. El paper que han representat en els darrers temps aquí i allà ha estat el més lamentable possible. Les conseqüències han sigut l’abstencionisme i el vot extremista. Ni capaços d’argumentar ni de posar-se d’acord.

Val a dir també que Ripoll ha tingut massa alcaldes (tots són amics meus) als quals la vila els ha servit per fer carrera política fora del nostre municipi sense que n’hàgim vist els fruits. És perfectament legítim, però podria ser que la gent ja n’estigués tipa.