Una anècdota personal per començar. Quan el novembre del 2017 em vaig reincorporar a l’IES Abat Oliba de Ripoll, la cap del meu departament em va entregar un dossier i em va dir: “Eudald fa molts anys que no fas classes i crec que estaria bé que el llegissis. Així sabries cap a on va avui el sistema educatiu” Un parell de dies després li vaig respondre: “Moltes gràcies, Gemma. L’he llegit atentament, més d’un cop, i no entenc res!”.

Com deia al meu primer article, si els gestors del sistema educatiu no tenen les idees clares, no les poden transmetre bé.

Ja que parlem de gestors del sistema educatiu els convido a entrar a la pàgina de la Secretaria de Transformació Educativa a la web de Generalitat. Si s’entretenen a llegir les funcions de la Direcció general d’innovació, digitalització, currículum i llengües veuran que té tantes funcions, algunes difícils d’entendre, com lletres el nostre abecedari. M’agradaria saber si el director general, llicenciat en ciències polítiques i de l’administració (UAB, 2011) i amb certificat d’aptitud pedagògica (UAB, 2009) les coneix i les entén totes.

No s’adonen els gestors educatius que és imprescindible que el mestre se centri novament en la tasca docent?

Un parell d’anècdotes més. Em vaig trobar una experimentada professora de Física i Química al supermercat i tot just començar la conversa ja em transmetia les ganes i la sort que tenia de poder-se jubilar l’any vinent. «Estic cansada, esgotada», em deia, «del creixement inútil i exponencial de la burocràcia. Programacions, informes, avaluació de competències... que a més a vegades no sé com cal redactar perquè no s’entenen del tot les instruccions que arriben del departament». I en demanar-li per a una altra competent professora, també de Física i Química, em deia que, com ella, estava cremada i que per ganes es jubilaria, cosa que no podia fer perquè encara era molt jove.

L’altra anècdota és d’aquesta setmana. Fent una caminada amb un bon company biòleg ens vàrem trobar una colla d’alumnes de primer de batxillerat que estaven observant i analitzant plantes acompanyats entre d’altres d’una professora que coneixia. A la primera em va etzibar: ”No saps pas les vegades que he pensat amb el que ens vas dir, de què l’enorme i inútil burocràcia que s’havia apoderat de l’etapa de primària, aviat arribaria a secundària. Doncs ja ha arribat”. El què descric és una conseqüència negativa més del nou sistema educatiu anomenat innovador. Bons professors de secundària i de primària, joves, de mitjana edat i en edat de jubilar-se, cremats i engolits per una burocràcia exponencial, inútil i a voltes inintel·ligible, que els segresta el temps i l’energia que haurien de dedicar a la formació dels nens i els joves. Els centres educatius pateixen la malaltia de la documentació. No s’adonen els gestors educatius que és imprescindible que el mestre se centri novament en la tasca docent?

Per cert, i amb això acabo, a Catalunya la comprensió lectora, segons el PIRLS no ha caigut 7 punts des del 2016, com deia al meu darrer article, sinó 15 punts. Que els alumnes comprenguin el que llegeixen és un requisit previ per l’aprenentatge global. I perquè hi hagi comprensió es necessita atenció. Ara bé, l’atenció dels estudiants ha estat segrestada pel món virtual i això fa que molts no estiguin aquí sinó allà pensant en els ‘likes’. Però d’això ja en parlarem un altre dia.