El full de ruta de l’any passat de l’Assemblea Nacional Catalana va incloure, a petició dels socis i sòcies, que l’entitat impulsés una llista cívica com a agrupació d’electors per a les pròximes eleccions autonòmiques. Aleshores, jo formava part del Secretariat Nacional i el nostre text inicial (text de ponència) no ho incloïa, però des de les territorials va arribar aquesta esmena, va tenir molt èxit i es va aprovar.

El nou Secretariat Nacional, per tant, hi ha continuat treballant. La iniciativa continua formant part del nou full de ruta (2023-2024) i continua estant ratificada per les bases. A partir d’aquí, molta gent ha dit que l’ANC perdia la seva essència i es convertia en un partit. No entenc d’on ve la confusió. O m’espanta la sospita que tinc. És l’estratègia partidista de la por?

Impulsar una llista amb una sèrie d’intencions i requisits no converteix els impulsors en el partit

Des de l’Assemblea ja havíem impulsat les llistes de Primàries i ningú considera que des d’aleshores l’entitat formi part de Primàries (o viceversa) o que sigui un parit. Per tant, veiem que impulsar una llista amb una sèrie d’intencions i requisits no converteix els impulsors en el partit. No va passar aleshores i no té per què passar ara. Llavors, tornem-hi, d’on ve ara la confusió? Potser és intencionada, segurament ve de la por.

El context actual dels partits polítics en unes autonòmiques és molt diferent del que era aleshores en unes municipals. Ja n’hem vist un tastet amb la baixada dels partits suposadament independentistes a les últimes municipals. Això significa que l’èxit que es preveu d’una nova llista pot ser molt superior al del primer «experiment» de Primàries, i això espanta els partits, és clar que espanta. Però felicito el nou secretariat per seguir endavant tot i les pressions que em consta que reben. L’Assemblea no és un partit ni ho pot ser mai, però és una entitat política i ha de fer política per fer la independència, i si els partits actuals no avancen en aquest sentit, s’ha de moure fitxa. És el nostre deure i confio que l’Assemblea ho sabrà fer bé.