Mirant en perspectiva de jubilat l’evolució que ha experimentat el Ripollès en els últims 50 anys, des dels anys setanta del segle passat, hem canviat des que les empreses tèxtils i metal·lúrgiques comarcals hi treballaven milers d’homes i dones, fent que la nostra comarca fos la que disposés de més dirigents sindicalistes de la província de Girona. Això feia millorar els salaris dels seus treballadors i treballadores. Aquest bon nivell de vida es demostrà a Ripoll amb la gran quantitat d’habitatges socials que es construïren en els barris de Sant Pere, Estació i Ctra. de Barcelona. Poc jovent havia de marxar de la comarca. Ans al contrari, moltes famílies d’immigrants ja havien arribat a la comarca, instal·lant-se en barris i colònies, principalment tèxtils.

Si no volem que la nostra comarca vagi a menys cada any, és altament necessari que augmenti l’oferta d’habitatge assequible, tot rehabilitant o construint-ne de nous

Malauradament, l’energia hidràulica, que era el principal motiu per instal·lar al Ripollès les fàbriques tèxtils, no aconseguí competir amb els baixos salaris que va oferir la Xina i que va fer desaparèixer la majoria dels llocs de treball, principalment femenins.

Tenint en compte que moltes de les famílies afectades estaven endeutades pel pagament de l’habitatge social que havien adquirit, això provocà que la majoria de les dones grans que acabaren la prestació de l’atur, pogueren aconseguir la prestació d’invalidesa permanent per a la professió habitual, fins a l’edat de jubilació. Això va permetre que l’efecte de l’atur massiu no fos tan significant en la població femenina, tot i que la Seguretat Social va intentar anul·lar dita pensió, però els jutjats no ho varen permetre.

Si en aquella època la comarca del Ripollès va perdre alguns milers de llocs de treball del tèxtil, però va aconseguir esmortir l’impacte econòmic, avui, transcorreguts  més de 40 anys, l’arribada mensual d’aquelles pensions de l’Estat va desapareixent, i això fa disminuir el capital econòmic que arriba i que beneficiava globalment a la comarca.

Avui, doncs, si no volem que la nostra comarca vagi a menys cada any, és altament necessari que augmenti l’oferta d’habitatge assequible, tot rehabilitant o construint-ne de nous. Paral·lelament, cal superar les barreres que posen impediments per una bona qualitat de vida com pot ser: que les empreses i habitatges puguin disposar de bona cobertura analògica i digital a tota la comarca mitjançant parabòliques, fibra òptica, cablejats òptims per fer arribar les millors tecnologies, que permetin treballar al màxim des de la comarca i des de casa. Això unit a la millora urgent de les comunicacions terrestres que permetin els desplaçaments amb transport públic o particular amb la millor rapidesa. 

Cal fer que la qualitat de vida que gaudim els ciutadans del Ripollès la puguin gaudir els nostres fills i nets, en tenir llocs de treball de qualitat sense haver-se de desplaçar cap a les àrees metropolitanes o fora de la comarca.