L’any 2020, TV3 va emetre un seguit de programes interessantíssims de Jordi Basté sota el títol genèric ”No pot ser”, un dels quals s’anomenava: “Educació; actualitzant el sistema”.

Una de les frases que recordo del programa era que l’educació i la tecnologia són indissociables. Hi estic totalment d’acord. Ara bé, al voltant d’aquest concepte crec que hi ha alguna pregunta que ens hem de fer: Com ha de ser aquesta associació? La tecnologia aplicada a l’educació ha de ser una eina o un objectiu? I és també en aquestes respostes, ja no ve d’una, on novament els gestors del sistema educatiu, anomenat innovador, i els qui els assessoren, fa la sensació que van del tot perduts, o no en saben i, per tant, no contesten.

La tecnologia simplement és una eina que ha d’ajudar el mestre a fer la classe millor

En el programa d’en Jordi Basté s’explicava com els propietaris, els executius i molts treballadors de les empreses tecnològiques de Silicon Valley no acostumen a deixar que els seus fills petits juguin amb els enginys que han dissenyat. I els porten, a més a més, a escoles que no els fan servir. Escoles amb aules com les de quan era petit, a la senyoreta Nati o als Salesians de Ripoll, són la normalitat a la catedral de la tecnologia mundial. Pissarres i guix, mapamundis penjats a les parets, llapis de colors, llibretes, prestatgeries i pupitres amb llibres de paper, regles i gomes d’esborrar. S’argumentava que hi ha una edat en la qual els nens han de fer activitat física i han de treballar amb tots els sentits. Els biòlegs diuen que n’hi ha 16 de diferents, i per aprendre cal fer-los servir tots. Així és com els nens descobreixen el món.

Si treballes amb pantalles limites els estímuls. Limites la creativitat i la imaginació dels nens. No només això, el cervell es distreu, i fins i tot el pots canviar físicament. Cada vegada hi ha més estudis rigorosos de l’impacte negatiu que un ús excessiu de les pantalles té sobre l’estudi, la concentració, l’esport i les relacions socials. És un fet objectiu, que ja no discuteix ningú, que la demanda d’ajuda mèdica i psicològica per trastorns de comportament dels nens i els adolescents, provocats per la tecnologia s’ha disparat. Tampoc no discuteix ningú que cal posar límits a l’accés infantil i juvenil a les pantalles. És per això que alguns països com Suècia han encetat un intens debat sobre el lloc que han d’ocupar les pantalles i la tecnologia digital a les escoles. No es tracta d’eliminar-les, però es posa èmfasi en l’ús del format paper. Del retorn del temps de lectura en detriment del temps de pantalla. Cal centrar-se en competències bàsiques com la lectura, l’escriptura i el càlcul utilitzant el paper. “Sabem que el què més ajuda en la comprensió lectora és la lectura en paper, assossegada, calmada i si s’acompanya de la veu encara millor”, explica Enric Prats, doctor en Pedagogia de la UB.

La tecnologia simplement és una eina que ha d’ajudar el mestre a fer la classe millor. De mestres i classes ja en parlarem un altre dia. I estaria bé que els pares donin exemple i quan estan amb els més petits i els més joves procurin no fer ús de les pantalles.