Acabo d’arribar a casa, aquest dimecres, just després de fer el cafè matinal de cada dia amb la colla de 8 o 10 que normalment som. I, sorprenentment, l’únic que va seguir el debat electoral de dimarts a la “nostra” televisió - tot i que cada vegada em sembla que ho és menys, de nostra - vaig ser jo. Només un servidor el va mirar i escoltar. Per la majoria, segons diuen, ha arribat un moment que ja no saben a qui votar. Algunes expressions com “tots són iguals”, “tots son uns mentiders”, “quan pacten, pacten coses sense sentit” o “fan al revés del que diuen i del que prediquen” es fan sentir.

Les eleccions de diumenge es preveuen molt ajustades i, ens agradi o no, són importants. Perquè tant si ens agrada com si no, el govern de l’estat té molt poder i les decisions que prengui ens afecten de ple a tots i a totes.

Les eleccions de diumenge es preveuen molt ajustades i, ens agradi o no, són importants

El cara a cara de dilluns va ser decebedor i el debat de dimarts, llastimós, per dir-ho d’una manera suau. Per tant, considero preocupant la situació en què ens trobem en aquest país. L’abstenció serà considerable i, al meu entendre, és una mica trist, tot plegat. Per no dir molt.

El més fotut és que el problema cada vegada s’agreuja més i, a sobre, quan la gent t’explica per què no anirà a votar, va sobrada de raons. I això és fatal.

Partits polítics, si us plau, poseu-vos les piles i recapaciteu. Sobretot els partits independentistes penseu com de malament ho passem quan veiem que us baralleu entre vosaltres, fins i tot amb cares i mirades d’odi. ¿Fins quan durarà, això, Esquerra, Junts i CUP? Fins quan?

No enteneu que ja anant a una és molt difícil aconseguir la independència? Si anant a una és difícil, com voleu que s’aconsegueixi estant barallats com esteu? Si us plau, poseu-vos les piles.