Durant tota la campanya del 23J els partits anomenats d'esquerra, els anomenats independentistes i la premsa subvencionada no van parar de demanar que els votessin perquè calia frenar l'extrema dreta. Passades aquestes eleccions, s'ha constatat que els partits independentistes han perdut un munt de vots. Alguns han passat a la paperera de la història i altres han perdut diputats. Sembla que algú encara no ha entès res, perquè continua la mateixa cantarella per tal que els partits independentistes investeixin a Pedro Sánchez. Ara la pressió no es dirigeix cap als votants sinó cap a Junts i el MHP Carles Puigdemont. La mateixa cançó de l'amenaça de l'extrema dreta continua a tota la premsa subvencionada per boca de gent 'entesa' o personalitats rellevants. Espero i desitjo que, a l'hora de negociar, tinguin molt present que el referèndum el tenim fet i guanyat. Cal implementar resultats! El dret a l'autodeterminació no és un dret negociable perquè és un dret que tenim reconegut per lleis internacionals.

A tota aquesta gent que ens amenaça que vindrà l'extrema dreta, els preguntaria si realment creuen que vindrà, perquè jo penso que ja és aquí i que mai ha marxat. L'extrema dreta la tenim instal·lada a totes les institucions de l'estat que ens té sotmesos i aquesta cançó em comença a cansar una mica. Segurament molta gent ha caigut en el parany de la por i així el partit socialista s'ha emportat un grapat de vots que segurament no hauria obtingut.
Soc filla de la dictadura, vaig viure amb esperança la mort del dictador; tots pensàvem que vindrien temps nous i finalment s'imposaria la democràcia. Que innocents! El dictador ho tenia tot lligat i ben lligat.

Han passat anys enganyant-nos amb una falsa democràcia sota la permanent vigilància dels grans poders de l'estat espanyol.
El 23-F va ser un avís a navegants que ens van fer veure com un cop d'estat salvat de la mà de l'emèrit, el mateix que anys més tard s'ha vist que n'era l'impulsor.

A mesura que han anat passant els anys, els hereus de la dictadura que després de la mort de Franco es van vestir de demòcrates s'han anat traient la disfressa i, cada vegada més, mostren la seva veritable cara.

Va ser durant el govern d'Aznar que, de manera espectacular, la nostra democràcia va començar a retrocedir a marxes forçades i aquest retrocés no ha parat fins avui. Recordeu les mentides dels atemptats de Madrid? Recordeu els GAL del partit socialista? Aneu analitzant i fent memòria perquè trobareu un munt de situacions que ens porten fins avui.

Catalunya, després de la retallada de l'estatut va començar a moure's i a treballar per un estat independent: manifestacions multitudinàries, avançament d'eleccions, la consulta del 9-N i fins a arribar a la votació del referèndum de l'1 d'octubre, manifestacions postsentència... a canvi d'una ferotge persecució als dissidents. El poble ha empès de manera persistent sense ser massa conscient que havíem començat una guerra amb l'estat. En aquests moments el poble, malgrat tot, continua avançant com una riuada que es va emportant tot el que es posa per davant. El seu pas sembla lent, però és persistent i potent.

Hi ha moltes coses dites i moltes que queden per dir, però aquest procés ha destapat moltes vergonyes

Hi ha moltes coses dites i moltes que queden per dir, però aquest procés ha destapat moltes vergonyes; cal destacar que ha posat de manifest la mediocritat de molta gent dedicada a la política que en una empresa privada hauria durat tres telenotícies; canvia de discurs o de partit segons el vent d'on bufa, l'enganyifa de molts partits que prediquen una cosa i en fan una altra. De mica en mica, aquesta riuada els va apartant del camí o fa trontollar les seves arrels. Recordem: Iniciativa, Unió, Convergència, Ciutadans... i la cosa continua. Ho hem vist a les passades eleccions. Seria bo que els polítics que realment treballen pel país ho tinguessin present.
Per desgràcia, la política catalana ha copiat la mateixa podridura i corrupció de la política de l'estat espanyol i això no és bo pel país
Malgrat la manipulació dels mitjans de comunicació, les promeses incomplertes dels nostres polítics i les seves traïcions, el poble avança amb l'afany d'aconseguir la independència. Cal mirar enrere per veure d'on partim i mirar endavant per veure on volem arribar.
Hi ha moments que sembla que tot sigui un desgavell. Espero que tot això un dia faci implosió i puguem fer net, obtenint una Catalunya independent amb els polítics corruptes i traïdors a la presó.