En les åeleccions del passat 23 de juliol a Espanya, la intenció de la dreta era que es formés un bloc d’extrema dreta que s’anés estenent no tan sols a Espanya, sinó també a Europa. Així, de cara a les pròximes eleccions europees del 2024, a la Unió Europea s’inquieten en témer que l’enfrontament que té lloc a Espanya es pugui formar entre la tradicional dreta democristiana i la nova extrema dreta europea, que amb l’ajuda de la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, pugui frenar l’actual ona progressista.

A Espanya, Abascal de VOX ha estat qui més ha tensat la corda enfront Catalunya, amb mesures que fessin augmentar la tensió amb forta intervenció estatal, fins i tot amb de l’article 155. Així, a Espanya s’ha vist com el vot nacionalista espanyol del PP i de VOX s’ha refermat en la majoria de comunitats espanyoles , mentre que a Catalunya i el País Basc ha augmentat el vot al propi nacionalisme. Queda demostrat que quan la dreta espanyolista tensa massa la corda, a Catalunya i al País Basc creix el vot propi. Aquesta amenaça ha fet augmentar el vot al PSOE i a Sumar, i Sánchez ressuscita i creix gràcies als votants de Catalunya.

Tinc molt clar que la Unió Europea intenta ser 'federal', que vol dir 'governar plegats'

Davant d’aquesta realitat, el PP ha intentat distanciar-se de VOX donant per amortitzada la seva entesa o col·laboració, però ha fet tard: PP i VOX, majoritaris a les comunitats autònomes, menys Catalunya, Euskadi, Navarra i Pontevedra, no arriben a sumar majoria absoluta. Al final, si no hi ha canvis d’última hora, Pedro Sánchez necessitarà els vots de Junts, per a la seva investidura.

Tinc molt clar que la Unió Europea intenta ser 'federal', que vol dir 'governar plegats': formant unitat, amb la participació de tots, amb reconeixement de les diferents creences, religions, costums, etc. La idea bàsica és que els humans som éssers sociables i intel·ligents que hem de conviure participant de la riquesa i el benestar que aquest món ens ofereix, dins de les diverses societats, d’acord amb les circumstàncies històriques i socials en pla d’igualtat i generositat.  

La sociabilitat humana ens ha de permetre de conviure col·lectivament amb sistemes democràtics que respectin les individualitats dins d’objectius comuns, en benefici de tothom.