Ni el mateix president a l’exili de Waterloo es pensava que gaudiria d’una segona oportunitat com caiguda del cel, generalment en aquesta vida, i menys en política. No se n’acostumen a tenir, com li ha esdevingut després de les darreres Eleccions Generals del 23J.

S’acosten moments decisius i hores d’incertesa per saber si el president en funcions, Pedro Sánchez, podrà aconseguir les majories necessàries per formar govern, i la patata calenta és en aquest moment a la Casa de la República, a Waterloo.

Després dels resultats electorals, la CUP i el PDeCAT han passat a la paperera de l’oblit i a la irrellevància històrica i, com ja estem acostumats, ERC farà el ridícul més espantós pactant el que ells mateixos saben que no compliran, tan sols perquè els seus -cada vegada menys nombrosos- diputats tinguin la seva «pagueta» i «poltroneta».

No cal que ens compliquem tant la vida que si s’ha d’exigir l’amnistia, el referèndum d’autodeterminació o un lot de Nadal que contingui exclusivament productes catalans

Però centrem-nos en el que realment importa i és decisiu: quin paper faran Junts i Puigdemont? De moment tot són declaracions i especulacions. El primer escull que té davant el president a l’exili serà ventilar-se tota la part de Junts que tufeja a Convergència i PDeCAT, tasca que no li serà gens fàcil. El segon serà creure en les paraules del PSOE, Puigdemont compta amb l’avantatge que ja sap com les gasta l’estat espanyol, sap perfectament que no es pot negociar amb ells, que el que es pacti no ho compliran, i que en cas que ho fessin, els tribunals ho tirarien enrere i el PSOE ho aplaudiria amb les orelles. Per això, no cal que ens compliquem tant la vida que si s’ha d’exigir l’amnistia, el referèndum d’autodeterminació o un lot de Nadal que contingui exclusivament productes catalans.

Només hi ha una certesa, el president Puigdemont té una oportunitat d’or per tornar a ser el líder que no va ser mai. La gent va creure en ell, però el president no va creure en el poble que l’hagués seguit fins a les últimes conseqüències. Ara no es pot tornar a equivocar, no ha de mostrar els símptomes de feblesa que va exhibir el 2017. Si vol que tot l’independentisme agafi la volada que hi havia fa sis anys, haurà de fer una passa endavant i que aquesta sigui creïble, i si això implica repetir les eleccions, doncs que així sia! Tinc unes ganes boges de veure com ERC es torna a fotre una altra clatellada electoral. I si la repetició electoral suposa un Govern PP-VOX doncs endavant, potser serà l’hora i el moment de recordar el juliol del 2010 quan la Sentència del TC va carregar-se la voluntat del poble català.

Queden pocs dies per saber la veritat, però no cal obviar els pactes antinaturals que poden sorgir en les principals formacions i que poden donar sorpreses inesperades, tots sabem que en Pedro Sánchez ja hauria guanyat totes les edicions del programa televisiu «Supervivientes».