Quan aquest escrit vegi la llum pública, al mateix temps, si fa o no fa, s’estaran constituint les Corts del “Reino de España”; i com pot suposar vostè, amable lector, mentre estic fent aquest escrit, no tinc ni la més remota idea de com acabarà el “repartiment de cadires” amb què s’iniciarà aquesta legislatura. Ja sé que referint-me a l’elecció de les Meses de les Corts és poc elegant dir-ne repartiment de cadires; és cert, però, a aquells que se sentin “molestos” per aquesta denominació els demano comprensió. L’espectacle que des de fa temps ve posant en escena la nostra classe política no em deixa més opció que dir-ho així. Els hi posaré un senzill exemple d’això a què em refereixo. El senyor Alberto Nuñez Feijóo (Feijó, pels ciutadans corrents, com jo), durant la campanya electoral va dir fins a quedar afònic que “La llista més votada era la que havia d’assumir el govern de l’estat”. Com es pot suposar, no era una proposta cavalleresca, en el sentit que guanyi el millor. No, res d’això. Ho deia perquè les enquestes preveien que el Partit Popular obtindria la victòria. O sia que aquella proposta de desinteressada, res de res. “Seguint” els encertats criteris de la direcció del seu partit, els regidors del PP, a l’Ajuntament de Barcelona, van facilitar que la llista més votada fos privada d’assumir-ne l’alcaldia, i finalment el càrrec va ser pels socialistes.

Aquest breu exemple, adverteixo que n’hi ha més, però els faig gràcia d’ells per no exhaurir la seva paciència. Aquest exemple serveix per veure quin poc valor té la proposta d’alguns polítics. Fan honor a aquella dita popular de “Feu el que us digui, però no feu el que jo faig”, us sona, oi?

No hi ha rodones quadrades. O són rodones, o són quadrades. Però les dues coses alhora no poden ser

Des de fa un temps, en el “mundillo” polític, circula la idea dels “cordons sanitaris” respecte de determinades formacions. L’experiència ens fa evident que aquest concepte, per aquells que el prediquen és com un “xiclet”. S’estira i s’arronsa a conveniència i si s’escau, es pot aplicar envers qualsevol formació política, sempre que sigui rendible per aquell que ho proposa. Tornant el cas de l’Ajuntament de Barcelona, sense gaires escarafalls, també es va establir un “cordó sanitari” entorn de la llista més votada. El que són les coses!

Això que acabo de comentar els hi ben prometo que ho faig sense cap mena d’alegria. Ans al contrari, em sento ben decebut en veure quin nivell ens mostren els nostres representants.

Permeteu-me un petit atreviment, confesso que soc un fervent admirador d’Aristòtil, aquell que va ser el professor i el mestre (que no és el mateix) d’un jovenet que temps a venir tothom el va conèixer amb el nom d’Alexandre Magne (el Gran). Ateses a les actuals circumstàncies, considero apropiat recordar alguna de les seves propostes, com quan deia: “En política res és possible sense estar dotat de certes qualitats, que vol dir, sense ser un home de bé”. Avui hauríem de dir “una persona” de bé, però com que d’això en fa 2300 anys bé podem perdonar-li. Tornant a la qüestió, aquesta condició que Aristòtil exigeix a les persones que es dediquen a treballar en la cosa pública, aquesta condició és el que jo trobo a faltar avui. No hi ha rodones quadrades. O són rodones, o són quadrades. Però les dues coses alhora no poden ser; llevat que “pretenguin fer-nos combregar amb rodes de molí”.

Possiblement, aquest escrit (si és que el llegeixen) rebrà fortes crítiques per part dels al·ludits, seria d’esperar. El que de veritat lamento, i certament em dol i em fa mal en el més íntim és comprovar com dia rere dia “ells” s’entossudeixen a demostrar que no vaig errat. M’encantaria que s’esforcessin a fer evident el meu equívoc. Però certament, no és així.

Per acabar dues coses. Primera, soc conscient, estic convençut que en l’àmbit polític actual hi ha persones magnífiques que cada dia s’esforcen per fer avançar la nostra societat. Hi són, és cert. Però queden amagades darrere dels especialistes “dels canvis de cromos”. Segona, lamentablement, amb tot el que us he exposat, estareu d’acord amb mi que això que passarà avui (dijous dia 17) dissortadament tan sols serà un “repartiment de cadires”. Tant de bo anés errat!