Aproximadament d’aquí a un mes es reprendran els graus universitaris. A partir de la majoria d’edat, gran part dels estudiants de la comarca han de marxar a estudiar més o menys lluny de casa nostra. Vic, Girona, Barcelona o Lleida són algunes de les ciutats de Catalunya que ens acullen als estudiants de comarques.

Aquestes estades que en principi són temporals, a vegades esdevenen de més llarga durada. És cert que alguns dels joves del Ripollès volen construir el seu futur fora de la comarca. D’altres, però, veuen a casa seva l’oportunitat de créixer com a persones, professionalment i laboralment. Amb aquests penso especialment quan escric aquestes ratlles. Això ho hem de valorar molt i, en la mesura del possible, posar totes les facilitats per seduir el màxim de joves ripollesos i ripolleses perquè continuïn vivint aquí. Cal, entre totes les institucions competents, suplir les deficiències que impedeixen que joves que volen tornar a casa després dels estudis, ho puguin fer. Han de poder-se emancipar o formar una família al poble o comarca que els ha vist créixer.
Segurament i des del meu entendre, per tal de poder suplir aquestes necessitats i retenir aquest talent jove, que aporta més riquesa al Ripollès, calen actuacions valentes amb fermesa i amb visió de futur per part dels nostres dirigents.

Hem de valorar molt i, en la mesura del possible, posar totes les facilitats per seduir el màxim de joves ripollesos i ripolleses perquè continuïn vivint aquí

L’habitatge és una d’aquestes deficiències que cal abordar. A la capital, per exemple, ja es van engegar diferents iniciatives per tal de garantir habitatges als nostres joves. Com per exemple, pisos en règim de lloguer al centre. També la futura construcció de quasi una quarantena de pisos a Can Guetes. En definitiva, mesures com la dels fons “Next generation” per a la rehabilitació d’habitatges al barri vell han de servir per a poder oferir casa a tothom qui es vulgui establir a la Vila Comtal.

La retenció o atracció de població a casa nostra passa també per l’oferta de treball a la comarca. Mentre que les valls són territoris tradicionalment més turístics, el baix Ripollès viu més de la seva indústria, actualment especialitzada en ventilació o metal·lúrgia generalment. I és que, des del meu punt de vista, no és massa útil, ni per als joves ni per a la resta de població, que els nostres polítics ens facin creure ni que vivim en el segle XVIII, ni que vetin l’arribada o consolidació d’empreses a les nostres viles.

La demanda de sòl industrial és una de les altres deficiències que ens cal suplir al Ripollès. Les empreses són, en gran part, qui ha de retenir aquest talent jove. Si els vetem l’establiment o consolidació, també estem vetant que els joves puguin continuar arrelats al territori. Si es facilita l’arribada de noves factories, evidentment no a qualsevol preu, però tampoc posant-los traves, l’oportunitat de poder treballar a casa serà una realitat per a molts. I és que la demanda per part d’empreses de casa nostra hi és. En els últims mesos s’han anunciat ampliacions d’empreses del territori que continuen creixent i que tenen dificultat per trobar professionals qualificats, per tant, ens cal més sòl per oferir i poder facilitar la creació de llocs de treball a la comarca.

Serem capaços com a comarca de poder assolir aquests reptes de futur?