És una obvietat que a Ripoll vivim en convulsió política des que es va saber el resultat de les municipals. A partir de llavors, la nostra vila ha sortit a tots els informatius audiovisuals i escrits, més enllà fins i tot de l’abast nacional. I no pas per lloar-nos.

Som molts els que vam pensar, i dir aquell vespre mateix, que el resultat que havia sortit de les urnes era un desastre per Ripoll. El cert és que pas dels dies no ha fet altra cosa que no sigui anar confirmant aquest dolorós presagi.

Anem per parts. Estic cansat d’explicar a gent de fora, que ni Ripoll ni els ripollesos tenim res d’estrafolaris. Que és una vila on es viu prou bé, que el risc de patir atracaments és gairebé inexistent, que les ocupacions de pisos són anecdòtiques i que hi ha una convivència prou raonable entre ètnies. Que sí, que tenim problemes. Però no més que arreu. Que, per descomptat, Ripoll no és “un poble sense llei”.

El pronòstic del primer dia s’ha agreujat: govern populista, oposició destarotada

Arribats aquí toca recapitular: Per què el resultat electoral va el que va ser? Jo no me l’esperava, malgrat que com molts, era conscient que hi havia una mala maror de fons que s’alimentava en fonts diverses. En citaré, segons el meu parer, algunes de bàsiques.

La gent nacionalista de Ripoll, com arreu de Catalunya, estem patim una profunda depressió arran de l’u d’octubre. Per la poca traça (no accepto el mot traïció) dels nostres governants, per l’actuació ferotge per part de l’estat, per la repressió permanent i desvergonyida en els temps posteriors sobre la població civil... I sobretot, en haver de constatar que deslliurar-nos d’aquest estat espanyol que ens oprimeix, condiciona i extorqueix, que no mostra límits morals ni ètics a l’hora de sotmetre’ns, a hores d’ara, i en els temps immediats, és utopia...

A Ripoll, a més, hem patit anys d’un no-govern municipal. Un alcalde que hi era poc, un equip de govern desmotivat, sense projectes clars a l’hora de resoldre els problemes, fossin d’habitatge, afrontar les derivades d’una immigració gens controlada. Per una certa deixadesa en l’autoritat al carrer... en fi, sensació de desvaliment, de desgovern, que per si no n’hi hagués prou, es va accentuar ran la contesa electoral amb desaparició de l’escena de tot el govern municipal. Quan més falta feia, cap edil ripollès va sortir a defensar el bon nom de Ripoll.

Hem constatat també treball gens coherent per part de l’oposició. La majoria van enllestir el seu projecte municipal menys de mig any abans de les eleccions. En algun cas, amb lideratges poc convençuts, altres amb brega interna. A més no van saber, o voler, veure que s’enfrontaven a una veu populista, de verb fàcil i simplista, assegurant poder resoldre des de l’ajuntament problemes pregons, quan ni tan sols hi té competències. Però, això sí, la Sílvia Orriols s’ho ha anat treballant durant quatre anys. L’hem pogut veure per fires, mercats, xarxes socials... Una candidata que ha estat accessible, centrada en Ripoll, la qual cosa li ha permès magnificar problemes de segon ordre, proposar solucions demagògiques en què l’extrema dreta, ho té fàcil per incidir en poblacions desencantades i pessimistes.

Un còctel realment perniciós, imbevible, del qual n’estem patint les primeres racions. Un espectacle vergonyós, com l’intent de deportació d’un passavolant armat amb una manta, o la ignominiosa despenjada de l’estelada de l’entrada de Ripoll, feta per la mateixa batllessa amb nocturnitat i traïdoria. O voler fer-nos creure que per una conjunció astral, l’ajuntament s’ha quedat sense diners, justificant la pèrdua d’actes culturals negant-los aportacions irrisòries...

El pronòstic del primer dia s’ha agreujat: govern populista, oposició destarotada. Tanmateix, entenc que ara no queda altra solució que deixar fer als guanyadors de les eleccions. Els funcionaris ja es cuidaran que, fent gestió de mínims, es vagi tirant. Però sobretot, em dol la impressió que estem davant quatre anys de molt soroll, però perduts. Això, en aquest temps en què tothom s’espavila, em temo que acabaran semblant-nos una eternitat.