Fa temps que el president del govern d’Espanya, Pedro Sánchez, acostuma a comparar la situació actual de Catalunya amb la que hi havia l’any 2017. En el seu discurs, parla d’una Catalunya pacífica que ha substituït una Catalunya revoltada. I s’atribueix, és clar, el mèrit d’haver aconseguit que l’independentisme ja no sigui un problema per a l’Estat, i això sigui una bassa d’oli. Aquest 11 de setembre, entre altres objectius, hauria de servir per desmentir Sánchez: Catalunya és una gran qüestió pendent, i hem de fer veure que és així amb la nostra presència al carrer.

L’independentisme viu moments de desmobilització i fins i tot de desil·lusió perfectament comprensible

No negarem la realitat. Com altres vegades hem esmentat en aquests articles, l’independentisme viu moments de desmobilització i fins i tot de desil·lusió perfectament comprensible. Però la realitat és que les causes que ens van empènyer a mobilitzar-nos des de l’any 2010 continuen totes vigents, i se n’hi han afegit de noves. O és que hem solucionat el dèficit fiscal? O és que les infraestructures que depenen de Madrid han millorat? O és que la hi ha respecte per la llengua? O és que la justícia ha deixat d’actuar al servei dels poders de l’Estat? Tenim els mateixos motius per sortir al carrer. I els mateixos motius per pensar que només amb un Estat propi podrem encarar la resolució d’aquests problemes, garantir els drets civils i polítics i preservar la nostra cohesió social.

La nostra reivindicació d’aquesta Diada ha de partir de dues bases que cal forçar que es compleixin en el curt termini: l’amnistia i l’autodeterminació. Amnistia (no indults) per a tots els encausats de l’independentisme, per als més de quatre mil afectats per la repressió. No és la meta d’arribada sinó el punt de partida per resoldre democràticament el conflicte amb Catalunya. I això vol dir dret a l’autodeterminació, un dret reconegut internacionalment, que el poble català ha de poder exercir.

Ja en ocasió de les darreres eleccions, es va donar des d’Òmnium un missatge clar: la mobilització no s’ha de produir només a les urnes cada vegada que hi som cridats. Un país com el nostre, una nació sense Estat una societat civil en activisme permanent. A les urnes i als carrers en aquesta Diada. I quan hagi passat l’11 de setembre, enfortint-nos cada dia des de les entitats i associacions que treballen cada dia des de tots els àmbits i que ens fan més forts com a societat i com a país. Des del Ripollès, una vegada més, i al costat dels companys de l’ANC, serem a Barcelona aquest pròxim dilluns per deixar clar a l’Estat que a Catalunya hi continua tenint un problema.