Llegeixo en el Vilaweb que la dita de “Fer passar bou per bèstia grossa” és d’origen desconegut i s’aplica quan hi ha una clara intenció d’engany, quan es vol fer els ulls grossos i tolerar uns fets que no s’ajusten prou a la regla imperant. I ho comento per un fet que es va repetint al meu poble i soc del parer que cal posar sobre la taula. I parlar-ne.

Tenim un veí propietari d’un edifici amb jardí que va decidir fa uns anys que l’arbrat viari li era perjudicial. Just els de davant de casa seva. Els que li fan ombra i, al·lega, li podrien esquerdar el seu mur.

La manera que es porta a terme, lenta i encoberta, ja suggereix que el personatge sap que no és ètic ni legal

El personatge va decidir passar a l’acció i començar per eliminar un arbre i substituir-lo per una jardinera (no fos cas que es veies la soca). I, afegeixo jo, no fos cas que algú aparqués en enfront de casa seva.

Podria haver parat aquí, però en aquests darrers anys han anat desapareixent arbres i apareixent jardineres. Fins avui, han desaparegut 8 arbres. En aquest moment només en resten 5 dempeus, un dels quals amb una creu groga pintada molt suggeridora. I no passa res. Que quedi clar: No estem parlant d’arbres monumentals, de troncs notables. No, són (i eren) arbres més aviat esquifits, espècies habituals en arbrat viari: cirerers, til·lers i un freixe.

No acabo de veure que qualsevol persona pugui eliminar arbres municipals. Sense notificació ni autorització prèvia. Propi d’una persona que té la cara gruixuda. De fet, la manera que es porta a terme, lenta i encoberta, ja suggereix que el personatge sap que no és ètic ni legal.

Enfront d’aquest comportament individualista fora bo que aquesta tardor, i aprofitant que el personatge és a Barcelona, algú retirés unes jardineres abandonades al carrer (per cert, sense plantes, a causa de la sequera) i en replantés els arbres. Per començar. A cara descoberta, sense engany. Amb permís municipal. Exactament, igual com l’AEP ha fet en altres parts del poble, fent plantades públiques. Ei, només és un suggeriment. Per sort jo em dedico a altres feines.