Aquestes passades eleccions hem vist com creixia de manera exponencial la gent que, farta dels partits polítics, cridava a l’abstenció com a mesura de protesta i desvinculant-se de la manera de fer d’aquests partits.

Crec que en qüestió de pocs anys, la política i els polítics han entrat en una mena de descrèdit, per mi totalment merescut, després de veure i viure les desastroses gestions, les guerres de poders, els fraus i prevaricacions i, el més important, la passivitat d’una justícia instal·lada en el poder i en molts casos hereva de temps que ja hauríem d’haver oblidat.

Ara som víctimes de la immoralitat latent que veiem dia rere altra, on els valors han anat a parar al fons de l’oceà

Davant tot aquest desastre, aquest monstruós titànic que representa el panorama polític, tant català com espanyol, veiem tal com va passar a la realitat del naufragi, que els més rics sempre acaben aconseguint un bot salvavides mentre són els pobres els que acaben ofegant-se. I si no comenceu a mirar la llarga llista de cadàvers polítics que estan ocupant una cadira al Senat o a qualsevol empresa d’aquestes que anomenem de portes giratòries. I els treballadors sempre estem al mateix lloc, intentant salvar-nos d’un naufragi on, els qui en teoria ens haurien de salvar, gestionant, planificant, executant i prenent decisions, es dediquen només a engreixar al partit al qual pertanyen a costa d’enganyar la gent, manipulant, comprant mitjans de comunicació (un altre factor que mereix un estudi profund) i barallant-se entre ells com llops que no volen deixar anar el tros de carronya que han trobat.

Davant la impotència que produeix aquest desolador panorama, hom busca fórmules per sortir d’aquest cercle viciós i mal endèmic que és la política i els partits que la conformen, que lluny de vetllar per l’interès general, procuren engreixar els seus partits per així obtenir una major quota de poder.

Mai he militat a cap partit polític, però sí que és cert que sentia més afinitat per alguns que per altres. Eren temps que malgrat viatjar en el Titànic, els comandaments d’aquest gestionaven, planificaven i miraven d’esquivar l’iceberg per no portar-nos a la deriva en la qual ens han instal·lat ara.

Ara som víctimes de la immoralitat latent que veiem dia rere altra, on els valors han anat a parar al fons de l’oceà juntament amb els més desvalguts, oblidats pels gurus de torn capaços de crear sectes i dividir la societat entre bons i dolents. I el més fotut de tot és que hi ha gent que encara compra el producte, un producte caducat i tòxic.

Ara mateix només veig una fórmula per lluitar contra tots aquests lobbies polítics que s’han convertit els partits. Espero que molt aviat comencin a consolidar-se els partits independents que no depenen d’aquest entramat mafiós que representa el poder polític avui dia, mentre no fem fora i netegem de soca-rel el nucli del problema, jo opto per l’ABSTENCIÓ.

Per cert, i aprofitant l’avinentesa, demanaria als responsables comarcals del partit SUMAR que fessin el favor de treure les pancartes electorals que encara llueixen, mes i mig després de les eleccions a Ripoll i Campdevànol. Estic farta ja de veure la cara de la Yolanda Díaz amb el lema: “Ho fem per tu”, què han de fer per nosaltres si no són ni capaços de treure els cartells electorals?