Em sap greu començar amb la paraula engany, perquè ara mateix hi ha poques esperances en el camp de la política dels partits independentistes, però cal que, si s’arriba a algun acord amb Espanya, sapiguem amb què ens trobem i què celebrem o no. Potser quan llegiu aquest article ja s’haurà resolt la investidura que aquests dies ens ha tornat el tema de l’amnistia a l’actualitat; però tant si s’ha acceptat (ho dubto) com si no, va bé saber en què consisteix.

L’amnistia és una solució juridicopolítica que se sol adoptar a la fi de conflictes (o suposada fi), per exemple en el pas de la dictadura franquista a la transició democràcia i sol anar lligada a un canvi a la jurisdicció. Per què? Perquè si amnistiem per uns delictes és perquè considerem que en el nou règim ja no ho serien. Si no, estem amnistiant per un assumpte que l’endemà pot tornar a tenir encausats.

Aquesta és l’explicació general del sensesentit d’una amnistia sense una resolució final (la independència o l’acceptació de la fi del procés per ambdues parts), però hem d’entendre que ens trobem davant l’Estat espanyol i que encara ens suposaria uns quants problemes més.

Un estat com l’espanyol que ja coneixem que és venjatiu continuarà intentant perseguir aquesta gent per altres bandes

El primer és que per més que es «perdonin» tots aquests casos, un estat com l’espanyol que ja coneixem que és venjatiu continuarà intentant perseguir aquesta gent per altres bandes. El segon és que el delicte continua existint i les causes es poden repetir fàcilment. I llavors tenim dos problemes com a catalans. El primer és que demanar una amnistia significa reconèixer l’altre (l’Estat Espanyol) com a botxí autoritzat i reconèixer el delicte per demanar-ne el perdó. El segon és que, en realitat, la majoria dels nostres represaliats ho són per les protestes de després de la sentència i molts estan acusats per la Generalitat, així que ho seguirien estant amb una amnistia per l’1 d’octubre amb l’Estat espanyol.

Ah!, i l’amnistia suposa molt segurament el perdó d’ambdues bandes. Per tant, oblideu-vos dels judicis als policies. En resum: una petició ben enverinada. Jo no la veig gens clara.