En una entrevista feta a Enric Prats, doctor en pedagogia per la UB, la periodista li demanava com havia de ser un bon mestre. Enric Prats responia: “Un bon mestre ha de tenir interès pel que està fent, que és treballar sobre el saber i la cultura. Això inclou saber llegir i escriure, no fer faltes d’ortografia, però també tenir passió pels fets de la vida i pels alumnes i poder comprovar que ell contribueix a la seva evolució personal”. Sí senyor, bona resposta. Malauradament, les noves generacions de mestres de primària, en general, em fa l’efecte que s’ajusten poc a aquest model.

Nuno Crato, matemàtic i exministre d’educació de Portugal 2011-2015, diu, fent referència als docents: “El més important de la formació és que els mestres sàpiguen què estan ensenyant. Totes les teories pedagògiques no serveixen si no sé el que he d’ensenyar. El coneixement dels docents és molt important. Cal que sàpiguen molt de la seva matèria. I després que sàpiguen ensenyar.”

Captivar els alumnes, fer-te’ls teus, il·lusionar-los, interaccionar amb ells des del saber i el coneixement

Doncs, totalment d’acord també. La qüestió, però és que en general crec que les noves fornades de mestres no dominen prou la seva matèria, la qual cosa podria tenir una certa lògica en sortir de la Universitat. El més preocupant és que malgrat que la manca de coneixement, tinguin poc interès a adquirir-lo. Per això acostumen a ser tan defensors de les noves tecnologies. Davant la ignorància ja va bé endollar als alumnes al” Chromebook”. Això sí, que no falti un programa de matemàtiques o llengua. Així ja no cal explicar res, no cal transmetre coneixements, que és el que diuen que amb el nou sistema educatiu anomenat innovador no ha de fer el mestre. Fantàstic! A més els alumnes no molesten, enganxats com estan a la pantalla, i no se sent ni una mosca a l’aula. No cal corregir perquè els programes ja ho fan sols. I naturalment pots fer creure als pares que l’escola és capdavantera en noves tecnologies. Això sí, la interacció del mestre amb els nois i noies i entre els nois i noies és inexistent!

I arribats a aquest punt comparteixo del tot el que explica Liat Ben David (biòloga molecular i pedagoga de la ciència) que el professor és un actor amb una audiència captiva. “Tanques la porta de la classe i ja són teus... El bon professor, que creu en què fa, aconsegueix convertir la classe en atenta i il·lusionada. Depèn de tu: si ets generós amb el teu temps, talent i esforç; creus en què fas i t’has treballat per poder donar el millor del que pots ser, aquests alumnes són afortunats. I no només a classe”.

Captivar els alumnes, fer-te’ls teus, il·lusionar-los, interaccionar amb ells des del saber i el coneixement. Aconseguir que els alumnes interaccionin entre ells, que els puguis mirar als ulls i ells a tu. Això és l’important. Això és ser un bon mestre!

Sobreviuran les classes a l’era d’internet?, preguntava Jordi Basté a la Universitat Harvard, una de les millors del planeta, en una mena de plató de televisió on la professora estava envoltada d’estudiants de tot el món a través de pantalles de televisió. La resposta de la professora va ser clara: “Sobreviuran. Perquè la tecnologia permet que tots aquests estudiants puguin aixecar la mà, interaccionar amb mi i també fer-ho entre ells. Perquè a través d’aquest plató podem crear una comunitat a distància on es poden establir llaços per treballar en projectes compartits i dialogar.”

En educació el mestre és l’únic mètode pedagògic real. El mètode pedagògic més important. El mestre és el que internet no podrà substituir mai, només podrà complementar.