Recordo que a principis dels anys vuitanta des del Club Esquí Fontalba volíem crear un grup especialista en rescats a muntanya amb voluntaris de la Vall de Ribes i treballadors de les estacions d’esquí de Núria i la Molina. Eren voluntaris experimentats perquè molts ja desenvolupaven feines de rescat a les pistes d’esquí. Per ser-hi només demanàvem material adient i em sembla que únicament va arribar alguna corda i algun parell d’esquís. Una iniciativa que compartíem amb pisters i muntanyencs de Camprodon i Vallter 2000.

Des de la direcció General d’Extinció d’Incendis, en aquells moments l’Antoni Güell, de Girona, va ser intransigent i va exigir que qui volgués ser tècnic en rescats de muntanya, ho havia de ser també en extinció d’incendis. Es a dir, havia de ser bomber voluntari. Des del C.E. Fontalba no ho vèiem bé, però al final va acabar essent. Amb el temps el servei ha millorat, i molt. Els bombers dels GRAE de muntanya són especialistes professionals i disposen de mitjans terrestres i aeris de primer nivell. Els incívics i imprudents els obliguen a fer una gran feina.

Necessitem els bombers voluntaris, són producte de quilòmetre zero, com també necessitem les ADF

Ara, al cap dels anys sembla que des de la Conselleria d’Interior, això del voluntariat ho entenen d’una manera diferent. Per una banda, s’exigeix als voluntaris que siguin semiprofessionals, cursets, pràctiques, especialització, entre altres. Però, la cobertura mèdica que se’ls dona per si tenen un accident o bé es fan mal, al seu criteri, és insuficient. D’aquí que molts dels parcs de bombers voluntaris de Catalunya hagin decidit que no estan disponibles fins que no se’ls garanteixi una cobertura sanitària similar a la de qualsevol treballador. I NO, no estan demanant tenir cobertura de la Seguretat Social, com algú maliciosament ha difós per intentar desprestigiar aquests bombers. Simplement, demanen que si en acte de servei queden tetraplègics no deixin de percebre les ajudes “al cap de quatre dies”.

He pogut confirmar que en aquests moments continuen les negociacions amb el departament d’interior de la Generalitat i que, des de l’administració s’ha obert una convocatòria pública perquè les asseguradores presentin les seves propostes per valorar quina s’ajusta més a les demandes dels voluntaris.

Mentrestant, però amb la decisió dels bombers voluntaris de declarar-se “no disponibles” els veïns de les zones que més depenen d’aquests parcs se senten insegurs, desemparats, i reclamen que es restableixi amb urgència un servei d’emergències que consideren de proximitat.

Un reclam que, a Ribes de Freser, els veïns reivindiquen a través d’una recollida de firmes on es dona suport a les demandes dels bombers voluntaris i exigeixen que el departament d’Interior els doni “cobertura sanitària i unes condicions dignes per desenvolupar la seva tasca”.

Cal que la Generalitat escolti aquestes demandes de bombers i veïns i, davant la desconfiança que em mereixen les asseguradores, que l’administració tingui a punt arguments per “collar” aquestes empreses.

Necessitem els bombers voluntaris, són producte de quilòmetre zero, com també necessitem les ADF. El canvi climàtic fa que tot braç sigui absolutament necessari per, primer prevenir, i després apagar els focs que malauradament ens afectaran.