Penso que és evident en quin punt està la situació política en què està l’estat espanyol. No costa gaire saber que, en aquests moments, el resultat electorals han provocat, que tal com va passar en les penúltimes eleccions, el PSOE necessiti els vots dels diputats elegits independentistes. La novetat és que Esquerra Republicana de Catalunya tenia 14 diputat i ara en té 7. Per tant, ha entrat en joc el partit de Junts, dirigit pel president Carles Puigdemont, qui ha passat de venir a l’estat espanyol emmanillat, en paraules de Pedro Sánchez, i sotmetre’s a la justícia de l’estat espanyol, a enviar a Brussel·les a Yolanda Díaz, tota una vicepresidenta del Govern espanyol, a suplicar-li que faciliti la investidura de Pedro Sánchez, pel bé d’Espanya. Curiós que els catalans hem de salvar Espanya. Sortosament, ara, ERC sembla que s’ha despertat, després de quatre o cinc anys, del somni de la taula de diàleg, en la qual em fa la sensació que el que els hi donaven eren somnífers.

Permeteu-me que digui que els planyo, que voleu que us digui

Dit això, no tinc la sensació que això acabi tot plegat bé per a uns i altres, com ens agradaria a tots, ja que és molt difícil. Suposo que els dos partits protagonistes, per més que ho vulguin amagar, no estan en condicions, respecte dels resultats de les últimes eleccions, de fer-se gaire forts. Almenys, com jo voldria. Recordem que el PSC va guanyar les darreres eleccions al Parlament de Catalunya.

Tinc la sensació que el president Puigdemont (a qui conec des de fa 36 anys) no serà fàcil que digui sí a la investidura i només per l’amnistia. No tinc gens clar què passarà a l’hora de la veritat i entenc que tots, quan dic tots vull dir els nostres i en Sánchez inclòs, ho tenen difícil i segur que facin el que facin, no ho faran bé per a tothom. Permeteu-me que digui que els planyo, que voleu que us digui.

El que no entenc és que no parlin del fiançament. Això sí, tinc la sensació que al país hi hauria unanimitat total en aquesta qüestió. A més, per a Pedro Sánchez seria assumible, ja que no tindria el risc que el Tribunal Constitucional hi pogués dir alguna cosa. Serviria per millorar, per exemple, la Sanitat, que bona falta li fa. Es necessiten diners per a millorar-la, igual que per fer polítiques socials, infraestructures i així amb tot. Sap greu dir-ho, però sense diners poca cosa podrà fer la Generalitat d’aquí endavant.

Espero que aquesta vegada els nostres polítics no ens fallin, almenys en aquest tema. Tenim una gran oportunitat, la deixarem escapar?