A Sant Joan de les Abadesses, segons un informe del tècnic municipal de l’Ajuntament de la Baronal Vila de Sant Joan de les Abadesses datat el 6 de març de 2023, la canonada que abasteix d’aigua del municipi és de fibrociment i està feta malbé per diversos punts de manera que aquest material fet a base d’amiant o asbest, pot arribar en forma de petites partícules contaminants a l’aigua de boca dels consumidors santjoanins.

El fibrociment, més conegut en l’argot popular pel nom de la marca comercial “Uralita”, és un conegut agent cancerigen si es respira sense protecció de manera que les diminutes fibres letals s’incrusten als pulmons per generar un càncer de pulmó que es pot manifestar dècades després de la seva inhalació.
És ben conegut el cas de la fàbrica d’Uralita a Cerdanyola del Vallès que des del 1907 fins a la dècada de 1990 va deixar enrere nombrosos casos de malaltia i mort.

No deixa de ser curiós o inexplicable aquest malbaratament del preuat líquid que ens obliga a tancar fonts ornamentals

Tot i que no està demostrada de manera concloent la relació de l’amiant amb càncers d’estómac o de l’aparell digestiu, no deixa de ser molt preocupant que tot i sabent el consistori que aquesta canonada d’asbest està feta malbé des de fa temps, s’hagin prioritzat altres actuacions, com ara un polèmic carril bici que fendeix el poble eliminant aparcaments per enllaçar fins a Camprodon amb una ruta per recórrer a peu o amb bicicleta on rarament es veuen ciclistes esforçats.

El mateix informe ens relata que hi ha pèrdues d’aigua de tot el sistema, això en plena temporada de sequera històrica. No deixa de ser curiós o inexplicable aquest malbaratament del preuat líquid que ens obliga a tancar fonts ornamentals (tot i ser de circuit tancat), no regar jardins reduint-los a una grogor somorta, i a recomanar-nos tancar l’aixeta quan ens rentem les dents o a dutxar-nos de pasqües a rams en ares de la conservació de l’aigua planetària mal distribuïda.

Aquesta dialèctica del canvi climàtica ja cansa una mica, sobretot quan es veu la insostenibilitat dels vehicles elèctrics o pel fet evident que a la major part del món (no europeu) li importen un rave els acords climàtics i que els sua una altra cosa aquest esforç per reduir la contaminació que només aplicarem els idiotes europeus, això sí, amb tecnologia i una mica d’intel·ligència artificial a falta de l’altra.

Així, des del plutoni de Palomares que varen escampar les bombes ianquis caigudes a Almería als anys 60 quan vigilaven que l’URSS no els ataqués, passant pel cementiri d’urani d’Andújar, mal tapat i oblidat pel règim de Franco (que no va tenir collons de fabricar cap bomba atòmica) i pels seus governs successors que permeten l’aflorament d’escaroles radioactives, fins a l’obligada substitució de les canonades d’asbest dictaminada per la Unió Europea a qui ningú no fa cas, el resultat no és altre que a Sant Joan de les Abadesses és possible que es begui aigua contaminada amb asbest sense que es vegi cap intenció d’esmenar la situació amb una clara declaració que la salut i la informació dels vilatans els importa un rave, o molt menys que el pas de ciclistes per l’esmentat carril bici que no va enlloc, o que el pas veloç pel centre de la vila de camions i conductors amb pressa infinita. Potser unes quantes balises bonyegudes també anirien bé, o millor una circumval·lació per gaudir de tranquil·litat i seguretat, però aquesta ja és una altra història, no voldria desbarrar.

Com deia Johnny Cash a The man in black, hi ha coses que mai no estaran bé, i aquesta n’és una.

Rock me mama.