Tempus fugit deia Virgili, ens fuig irreparable el temps. Tothom estarà d’acord amb mi que, si hi ha una constant absoluta al món actual, és la manca de temps. Aquesta mancança ens porta sovint a voler que tot sigui immediat, ràpid i a curt termini. I sembla evident que, a mesura que les persones tenim menys temps lliure hem anat perdent les formes, el respecte envers els altres. Guanyem en agressivitat amb l’únic objectiu d’aconseguir tot el que volem, ara, i trepitjant a qui faci falta.

Tots hem vist escenes al ple de l’Ajuntament de Ripoll les quals, la majoria, no en podem estar orgullosos

La política no s’escapa de tota aquesta realitat. Qui no s’ha sentit avergonyit alguna vegada veient escenes al Parlament. Molts recordareu l’auge de Ciudadanos, un partit on tot valia per assolir els seus objectius (el seu primer cartell electoral va ser amb l’Albert Rivera despullat). Escenes dantesques que no feien més que allunyar la ciutadania dels seus representants polítics. Tots sabem com han acabat per sort.

A Ripoll també hem patit els últims anys aquest deteriorament. Tots hem vist escenes al ple de l’Ajuntament de les quals, la majoria, no en podem estar orgullosos. No vull atribuir la culpa ni a uns ni altres, tots probablement en tenen part de culpa, uns per acció i els altres per omissió.

Des del meu àmbit de responsabilitat i des de l’absoluta modèstia, vull fer una crida perquè els polítics (en els quals m’englobo ara) encapçalem un canvi de paradigma i siguem un exemple per la societat en com debatre de forma assossegada, tranquil·la i respectuosa tot i tenir idees contraposades. Des d’on millor que des del municipalisme per encapçalar aquest petit però poderós canvi? Potser així i només així podrem trobar solucions millors als problemes de la gent. Entre tots. És aquesta la finalitat dels polítics, oi?