A la definició d’equip hi diu: “És un grup de persones que s’uneix per tal d’assolir un objectiu comú. Els equips humans són especialment apropiats per aconseguir tasques complexes. Els equips acostumen a tenir membres amb habilitats que es complementen i generen sinergia a través d’un esforç coordinat que permet que cada membre maximitzi els seus punts forts i minimitzi els febles”.

Això que s’entén perfectament per esports d’equip, costa d’aplicar a altres àmbits de la vida (laboral, associatiu, voluntariat, polític...), quan en realitat si es treballa en equip, s’aconsegueix que els resultats siguin molt millors que no pas si els esforços es fan de manera individualitzada. Si cadascú fa la seva, sense coordinar-se ni tenir en compte la resta, el resultat sempre és més pobre.

Per treballar en equip calen qualitats poc corrents avui en dia, perquè vivim en un món que gira al voltant de l’individu

Doncs certament, ens podem trobar entitats lluitant pel mateix públic objectiu, contraprogramant-se activitats i amb recels mutus per cobrir les mateixes necessitats... En resum es perd temps i energia en assolir més rellevància pública que l’entitat “contrincant”, en lloc de treballar per allò per què, en principi, es van crear. Aquest efecte el podem trobar a tots els nivells, des de l’europeu al més local, passant pel nacional.

Però és que per treballar en equip calen qualitats poc corrents avui en dia, perquè vivim en un món que gira al voltant de l’individu (primer jo, després jo i, si queda temps, jo). Per començar cal generositat, també cal empatia, valentia, solidaritat i sobretot humilitat. Generositat per saber compartir, empatia per entendre a l’altre, valentia per no tenir por de perdre res i afrontar les crítiques, solidaritat per donar sense esperar res a canvi i humilitat per no voler ser líder protagonista (en tot cas el lideratge sorgeix de manera natural).

Hi ha una frase feta que diu que “entre tots es pot fer tot”, jo hi crec fermament!

Un poble que aconsegueixi sumar forces de polítics, negocis, entitats i institucions pot encarar qualsevol repte. No hi ha tasca impossible, ni objectiu inassumible. Potser es trigarà més, o potser menys, potser s’assolirà completament o potser parcialment, però segur que s’avançarà amb pas ferm i decidit.

Ara bé, calen dues qualitats més: la paciència i la perseverança. Aquestes són imprescindibles en molts aspectes de la vida, però especialment quan es construeix de cap i de nou qualsevol projecte o treball en equip. Paciència perquè res es construirà en dos dies, cal teixir complicitats, conèixer les qualitats de l’altre i encaixar-les amb les teves pròpies, i així minimitzar les febleses. Perseverança perquè sempre hi ha entrebancs i dificultats, però cal resistir i seguir per aconseguir avançar.

Si sumem forces, ganes, empenta, coneixements, recursos... Multipliquem resultats!