En termes generals, el feminisme és la ideologia que vol corregir el sexisme, vol tombar la cultura patriarcal i deixar de considerar les dones inferiors. Fins aquí tot correcte. El seu objectiu és desemmascarar les desigualtats socials, polítiques, econòmiques i jurídiques de la dona respecte de l’home, però quan ets dona i pagesa, el feminisme no és només això. Les desigualtats en oportunitats i drets van més enllà. Les polítiques d’igualtat no treballen per nosaltres. No hi ha equitat respecte a les dones urbanes.

Som dones reals, treballadores, que estimem el que fem i qui som. I necessitem que ens cuidin i això no és una qüestió de dones o d’homes, és una qüestió de país

Als pobles ens despertem amb neu fins als genolls i els camins rurals no es netegen, i a ningú l’importa si el tanc de la llet no pot arribar o si el camió carregat de vedells no pot sortir. Marxa el llum amb una ventada i passen hores sense que es restableixi el servei tot i ser el territori on es genera més llum aprofitant la força de l’aigua dels nostres rius, però, és clar, aquesta marxa avall cap a les grans ciutats... Volem fer una trucada a la mare que viu lluny i ens hem de posar a l’únic racó del menjador on hi ha un parell de ratlles de cobertura. Ens toca la revisió ginecològica anual i ens hem de desplaçar com a mínim 50 km per trobar el ginecòleg/-a més proper/-a.

I jo em demano: qui sustenta la vida als pobles? Doncs ciutadanes de ple dret que, per amor a la nostra vida, al nostre poble, a la nostra feina i a la nostra família, hem escollit lliurement viure al món rural perquè no ens imaginem ser d’enlloc més. Però, com a societat i políticament, som conscients del benefici que aquesta elecció suposa? Jo crec que no prou.

Sempre dic que hem de ser les primeres a voler ser als llocs de representació i on es prenen les decisions, però hi ha coses que no només estan a les nostres mans.

Quan un/-a polític/-a es posi a la boca la paraula “feminisme” diguem-li que no només li vingui al cap la imatge d’una dona apoderada, amb una carpeta sota el braç, dirigint en despatx. Nosaltres treballem per alimentar les famílies de tot el país, portem botes de muntanya, gorra i guants; ens enfanguem i fem olor de fems de cavall, i després d’una dutxa per treure’ns el fred, cuidem els nostres avis i els nostres fills, passem hores al despatx i ens assegurem que als nostres animals, a les nostres terres i a la gent que estimem no els hi falti de res. També busquem una estoneta, de tant en tant, per anar a fer una copa de vi amb les amigues. I si és un vi produït per alguna de nosaltres encara es posa més bé... Som dones reals, treballadores, que estimem el que fem i qui som. I necessitem que ens cuidin i això no és una qüestió de dones o d’homes, és una qüestió de país. La igualtat passa per la millora de serveis i oportunitats per tal de millorar la qualitat de vida de tots i totes. Prou polítiques d’aparador. En volem de reals.