No fa pas gaires dies que em van fer notar que estem incorporant al català massa anglicismes en lloc de trobar equivalents en la nostra llengua. I va venir concretament amb la paraula coworking. El neologisme «coworking» ja fa una colla d’anys que es fa servir en el món de l’emprenedoria i el desenvolupament empresarial. Es tracta principalment d’espais moblats com oficines amb la imprescindible connexió de banda ampla que es poden fer servir per hores o regularment i que tenen diferents preus. Solen ser amplis, no compartimentats, de manera que no es té un despatx tancat en exclusiva.

Quedar-se a treballar a casa, fent teletreball, massa sovint comporta no tenir horaris, i veure’s afectat per distraccions familiars o domèstiques. L’espai de treball compartit permet disposar d’una ubicació exclusiva per treballar tot tenint a prop altra gent que també ho fa. Tot i que quan s’hi entra, es veu a primera vista només persones davant d’un ordinador, com a les oficines de qualsevol centre de treball, a la pràctica els usuaris no són companys de feina. Solen ser microempreses individuals que treballen per a ells, que cotitzen sota la figura d’autònoms, o que depenent d’empreses llunyanes amb qui s’hi comuniquen telemàticament.

Els seus usuaris no només hi treballen sinó que també hi poden compartir moments d’aprenentatge i de gaudi cultural i lúdic

Trobar-se en un coworking aporta al voltant més gent treballant en àmbits que poden ser útils per la feina de cadascú. Aquesta coincidència acabar sent una excusa per socialitzar-se a l’hora del cafè o quan cal trobar urgentment un proveïdor d’un servei. Vaja, que preguntar al del costat permet crear unes complicitats i una entesa humana que, segur, contribueix a resoldre problemes. I aquest és el valor afegit dels coworkings. Són espais d’interrelació per crear vincles per a noves xarxes de treball.

Però a més en el nostre entorn rural, serveixen de punt de partida i de coneixença. El cas d’un professional de la informàtica (dissenya apps) que es va instal·lar en un càmping de Camprodon i que un dia per Ripoll va veure l’espai de treball compartit del centre de Ripoll. Hi va venir a treballar durant el juliol i allà va descobrir els serveis de la vila. Com que necessitava un dentista, va aprofitar per anar a un centre proper i n’ha quedat molt content.

Total, es passa d’un espai comú per treballar a un punt que irradia a l’entorn perquè els seus usuaris no només hi treballen sinó que també hi poden compartir moments d’aprenentatge i de gaudi cultural i lúdic. En el fons, hi ha una vocació de ser casal, i lloc d’acollida per a professionals, empreses i també per a les entitats, les associacions, i la gent amb inquietuds del municipi. Tots junts acaben sumant per oferir un calendari d’activitats d’interès per als vilatans. Perquè l’espai ha de ser l’excusa per, més enllà de la feina, ajudar a crear comunitat, a crear poble. I això, cada veiem que ens fa més falta.