Recordo que un dels primers detalls que em van impressionar de la guerra d’Ucraïna -cadascú té les seves dèries- van ser les roderes dels tancs. Els tancs aixecaven una terra negra, que es veia profunda i sense cap rastre de pedres. Era el sòl que havia estudiat en els llibres com a terra negra, el txernozem. Un sòl ric en humus, que a més, conté gran quantitat de potassi, fòsfor i microelements. Amb aquest sòl s’entén que Ucraïna sigui el graner d’Europa.

El sòl de muntanya no és així. La majoria dels que hi ha s’anomenen litosols, és a dir, sòls constituïts majoritàriament per arena, per pedra esmicolada. Són sòls poc madurs, geològicament joves. Els hi manquen llims i argiles.

Nutrients per un dia, gana per a demà

Tradicionalment, els nostres pagesos han esmenat el problema afegint fems, matèria orgànica. Aquesta reté humitat i és rica en elements necessaris (nitrogen, fòsfor i potassi, fonamentalment). El principal problema que genera l’esmena de fems és que cal insistir-hi cada any. La raó és que l’aigua de reg renta la matèria orgànica i arrossega els nutrients: nutrients per un dia, gana per a demà.

Podem ajudar afegint més matèria orgànica per tal que retingui humitat, per exemple palla, encenalls, restes orgàniques, alfals sec o fenc. Però només estarem tapant forats, no resolent el problema original: manquen argiles i llims.

En altres països han enfocat el problema en aquest sentit: afegeixen bentonita càlcica al sòl. La bentonita és una argila que, en contacte amb l’aigua, l’absorbeix, augmenta de volum i la reté. Alhora, però, actua com a resina de bescanvi iònic: absorbeix minerals i els reté. Si afegim bentonita càlcica (no bentonita sòdica) al nostre sòl de muntanya i la barregem amb matèria orgànica (per exemple, fems de tardor), observarem com el nostre sòl canvia a millor. Reté aigua i minerals, i l’efecte dels fems perdura tota la temporada i més.

Us recomano provar-ho. Veureu com aprofiteu molt més l’aigua de reg i les verdures de l’hort seran molt més riques en nutrients.