Rodalies està salvada. Aviat s’hauran acabat els dies de perdre els nervis, d’arribar tard a la feina, de fer malabars per enllaçar un tren amb l’altre.

Aplanant el camí per fer president a Pedro Sánchez s’acabaran tots els problemes per als milers d’usuaris que perden hores i hores del seu temps escoltant la cançó de l’enfadós de Rodalies. I no hi ha res més bonic que fer-ho aquest any, coincidint amb el 175è aniversari del primer trajecte en tren de la península i que va unir Barcelona amb Mataró. Quin futur més enlluernador, veritat? Res.

La visió localista deu tenir molts avantatges, però fins avui no s’ha demostrat l’art de fer màgia des de la distància curta

El pacte entre el PSOE i ERC té moltes preguntes i poques respostes al document de l’acord. El que diu de manera indirecta és, d’entrada, que ara fa catorze anys de l’última estravacada que van colar a un govern de la Generalitat. El 7 de maig del 2009 el llavors president José Montilla arribava a un acord amb el ministre de Foment, José Blanco, pel traspàs de Rodalies a la Generalitat de Catalunya l’1 de gener del 2010. És evident que aquella promesa no es va produir mai. I era un pacte! Per cert, un Pepe Blanco que dirigeix la firma Acento, el lobby que va crear ell mateix i que es dedica als assumptes públics.

Tornem als nostres dies i al document de l’acord. El que tenim avui sobre la taula és un compromís de tancar el traspàs durant la pròxima legislatura amb la gestió de tres línies de Rodalies entre les quals hi ha l’R3, una de les més catastròfiques del país, amb el permís de l’R4. Aquestes dues arrosseguen un llastre infinit de situacions caòtiques, amb més avaries que no pas dies que té l’any.

Els més coneixedors del drama de Rodalies a Catalunya expliquen que mentre no es faci i s’acabi la inversió que pertoca per posar al dia la infraestructura, que no són els trens, el caos diari no queda resolt. Des del govern català estan convençuts de resoldre-ho amb una planificació feta des de la proximitat. Mirin, la visió localista deu tenir molts avantatges, però fins avui no s’ha demostrat l’art de fer màgia des de la distància curta.

El pacte arriba quan més problemes es registren. La infraestructura és obsoleta i a més, no ens enganyem, les obres provoquen molts problemes, a la vista està. Rodalies és una utopia que ens allunya no només d’una mobilitat sostenible sinó d’una vertebració del país. Perquè Rodalies no és només Barcelona i la seva àrea metropolitana, també ho són la resta de comarques que queden lluny de la capital catalana i que no estan connectades per ferrocarril. Els desplaçaments es fan, i es faran, amb transport privat per necessitat i no com a alternativa.

El Pla de Rodalies, que gestiona el qui va ser, entre altres, conseller de Política Territorial i Obres Públiques i alcalde d’Olot, Pere Macias, té previst invertir 2.200 milions d’euros fins al 2025. En aquest moment la despesa es troba a la meitat. Macias està fent una feina ingent, és cert, però els problemes continuaran. A partir d’aquí que cadascú tregui les seves pròpies conclusions. Rodalies, per ara, és un somni humit.

I, mentrestant, les enquestes continuen dient que els seus trens tenen el 92,5% de puntualitat i que no ens podem queixar perquè el servei és gratuït.