S’escoltava alt enllà una melodia que refilava com una composició de gran nivell, i creava un estat de tal embadaliment que s’hi congregaven a sentir-ho gentades de forans i vilatans. De cada tres passes que hom feia en travessar el riu per la passera de ferro se sentia un retruny, un gemec, un esclafit, un esgarip punyent, colpidor, al·lucinant, sec. Esfereïdor i esgarrifós. Mala peça al teler...

Dret a llei s’hi reflectia prou bé que alguna cosa no rutllava. Era probable que la causa psíquica fos deguda al nostre esport nacional més preuat: el “fet i deixat estar”, allò tan estantís del manteniment justet de les peces d’acer soldades en la passarel·la, que per a les institucions eren, clar i net, com si fos una cosa mai vista ni sentida. Inexistent des de tots els punts de vista.

Aviat i ben de pressa les forces vives de l’ordre i el sentit general es van treure la llana del clatell, i van deduir que s’havia arribat a una situació incomportable

Ja ens havien dit amb escreix que l’estat central ens prenia els quartos, i nosaltres pobrissons, no teníem prou estalvis per mantenir els assumptes locals que concretàvem. Però sabíem per experiència que tot allò construït de bell nou, quan era acabat de fer, ja no calia parlar-ne més. Déu era bo i ja se’n cuidaria pels segles de tots els segles.

Aquesta asseveració només calia comprovar-la donant un cop d’ull als parcs i jardins de la vila: arbre mort, arbre que ningú rellevaria mai més dels mai més. Ves a saber si les coses que no són de comerç i no s’hi pot negociar no treuen mai el nas per enlloc, i seran sempre invisibles. Després, diuen les estadístiques, ho haurem de pagar amb recàrrecs com les depressions, mala salut, metges i moltes medecines.

De lluny estant la passera, però, feia patxoca i es veia afinada i treballada malgrat que la qüestió patidora eren aquells udols, aquells forts allobiments sistèmics que es repetien com la cantarella del rosari. Calia, doncs, buscar-hi un remei concloent i la ciutadania conscient, que en aquelles èpoques lluitadores mantenia un bon nivell d’organització, va posar per fi les cartes damunt la taula i els crits al cel.

Mesos enrere les queixes, les instàncies sobre el pont de ferro, els parlaments i les opinions íntimes havien estat un fet gairebé diari, però l’engranatge governador que havia de posar-ho a rega semblava que no en feia gens ni mica de cas. Que la qüestió no era pas urgent, o que no s’havia proveït de la condícia per trobar la partida econòmica adient. El cas era que allò, net i pelat, no es resolia i no tenia gens d’importància.

Així és que la solució consensuada de la direcció de l’escamot cívic fou passar a l’acció: soldarien un pilot de barres de ferro a cada extrem de la passera. Allò de traspassar el pont començava a fer-ne un gra massa, fregava la raresa i esverava als forasters. I era clar i llampant que el ciutadà no podia pas jugar-se la salut dels genolls, les cames i el cor amb aquells esglais musicals matussers, en un lloc tan concorregut i de tanta anomenada. Ah, i hi posarien un cartell penjat a cada costat que diria: pont de la música, assaig general permanent, no es permet gens ni mica el pas fins al dia de l’estrena.

L’acció va ser feta de nit sense esvalotar el galliner, i en va resultar ser una victòria rodona dels contestataris. Els resultats s’aconseguiren de bon tros, i l’endemà al matí mig món era aturat davant la palanca volent passar-la, però sense poder-ho aconseguir. Tot un daltabaix de proporcions còmiques.

Aviat i ben de pressa les forces vives de l’ordre i el sentit general es van treure la llana del clatell, i van deduir que s’havia arribat a una situació incomportable, i que no es podia continuar badant. Calia una actuació inexcusable que va ser assumida pel fons de compensació econòmic de l’ajuntament, i que va resultar de retruc tot un èxit publicitari pel partit del govern.

A la passera, però, fet i fet, li va quedar el malnom que ja no va perdre mai més. Allò ben sabut per generacions del famós motiu popular: en veu baixa la palanca de la fressa, en veu alta, el pont de la música.