Ser regidor és una tasca que demana molta responsabilitat i, sobretot, molta reflexió. Allò que els regidors aprovin durant un ple, obliga a tot el consistori, ja sigui en el futur immediat com a mitjà o a llarg termini. El passat 16 d’octubre es va demanar als regidors que prenguessin una decisió que hipoteca les finances municipals durant els 50 anys vinents sense donar ni el marge ni les dades necessàries per a prendre una decisió de tanta transcendència.

Fins a quatre dels sis grups amb representació vam demanar ajornar el ple del 16 d’octubre a les 8 del matí per poder analitzar les dades detingudament i, a més, poder garantir el dret de tots els regidors a ser-hi presents, ja que se sabia que en faltarien tres. El que no es va fer aquell dilluns en favor de la qualitat democràtica i la transparència en la presa de decisions es va fer una setmana després, avançant el ple ordinari de dimarts 31 a dilluns 30 per no coincidir amb la castanyada.

Caldrà replantejar el projecte, la seva execució i la gestió del mateix a partir de propostes consensuades, equilibrades i justes per a les dues parts

Tots els partits polítics amb representació al consistori compartim la preocupació per la manca d’habitatge de lloguer assequible i en bones condicions d’habitabilitat. Tots volem poder-hi posar solució al més aviat possible. Tots compartim també l’interès perquè la Fundació Eduard Soler pugui continuar amb la seva tasca docent a l’Escola del Treball, no només perquè l’Ajuntament participa del seu Patronat sinó perquè alguns de nosaltres s’hi han format i, per tant, coneixem molt bé la bona tasca que s’hi porta a terme i la bona projecció laboral de les persones que s’hi titulen.

És per tot això que no vam poder aprovar el conveni en els seus termes actuals, que obliguen l’Ajuntament a retornar durant els 50 anys vinents un total de gairebé 18 milions d’euros sense un estudi seriós i en profunditat damunt la taula sobre els diferents escenaris econòmics i d’ocupació de la residència, el local comercial i els habitatges de lloguer previstos. Responen les tipologies d’habitatges del projecte a allò que demanda el mercat? Qui es fa càrrec de les despeses de manteniment? Qui es fa càrrec de les despeses derivades de la gestió del lloguer i dels inquilins? Què passa amb el terreny annex a l’Escola del Treball, cedit per l’Ajuntament per fer-hi la residència d’estudiants i treballadors de la FES, si ja no es fa allà? Quines conseqüències tindria per a l’Ajuntament l’incompliment dels pagaments si no es donen les condicions econòmiques per poder-hi fer front? I quines serien per a la FES, que calcula disposar d’aquests ingressos anuals per a poder seguir la seva tasca docent? Quedaven massa incògnites per resoldre. Com a representants dels interessos de tots els ripollesos i sentint la FES també com a part nostra, no hi podíem donar suport.

Amb el pas enrere fet per la Fundació, vist el clima polític de les darreres setmanes, caldrà replantejar el projecte, la seva execució i la gestió del mateix a partir de propostes consensuades, equilibrades i justes per a les dues parts, que tinguin com a objectiu únic l’interès general de la població de Ripoll i que, alhora, donin compliment al llegat del Sr. Eduard Soler.

En aquest camí ens trobaran als membres del PSC, disposats a posar la voluntat i l’esforç necessaris per al restabliment del consens imprescindible per assolir aquest objectiu. Pel bé comú.