El dia 2 de novembre, Esquerra Republicana de Catalunya feia públic l’acord per garantir la investidura de Pedro Sánchez al capdavant del govern espanyol. Un acord que inclou la tramitació d’una llei d’amnistia, el traspàs íntegre de rodalies, millores de finançament importants i el manteniment de la taula de diàleg per avançar cap a un nou referèndum. Un gran acord pel país i pel Ripollès que, un cop efectiva la investidura, s’haurà de collar curt perquè el signant espanyol del pacte el compleixi totalment.

L’acord per tramitar una llei d’amnistia és la conseqüència del diàleg iniciat fa quatre anys, entre els governs català i espanyol i reconeix, un cop més, el conflicte polític català. La llei és de màxims i inclou totes aquelles persones individuals i col·lectives encausades amb relació a la preparació, participació i defensa de la consulta del 9N del 2014 i del referèndum de l’1-O del 2017 o acusades d’actes determinants de responsabilitat penal, administrativa o comptable per actes de protesta, assistència o col·laboració en la defensa de la independència de Catalunya des de l’1 de gener del 2012. Per tant, inclou totes aquelles persones encausades vinculades al Tsunami Democràtic i als Consells per la Defensa de la República (CDR). Una clara voluntat de finalitzar amb la persecució política i continua la voluntat negociadora entre governs, entre altres per encarar la realització d’un nou referèndum sobre la independència de Catalunya.

El diàleg entre els governs català i espanyol, malgrat ser menystingut als últims anys, ha obtingut un rèdit que ha esdevingut exponencial

Aconseguir l’acord per l’amnistia no era fàcil, però el PSOE només pot pactar amb les forces polítiques independentistes catalanes, així com el conjunt de partits identitaris, per frenar un alternatiu govern de dreta o extrema dreta, i la desaparició de Ciudadanos ha donat als partits independentistes una força negociadora inexistent fins ara. ERC ha negociat els darrers quatre anys i Junts per Catalunya ha pujat al carro del diàleg amb bon criteri, malgrat el rebuig del mateix des del 2019.

Tanmateix, l’acord no només és un punt i seguit del procés independentista, es tradueix en beneficis tangibles per a la població. Assolir l’acord del traspàs integral i progressiu de Rodalies és una fita històrica i l’R3 serà una de les primeres línies transferides, conjuntament amb l’R1 i R2. Traspàs que inclou vies, catenàries, estacions i la totalitat del dèficit tarifari que l’any 2022 va ser de 335 milions d’euros. La Generalitat tindrà la clau de la caixa i es crearà una empresa pública amb capitalitat catalana per la gestió del servei. Una gestió que serà transitòria i que el Govern català, a través del Departament de Territori, pretén assumir amb responsabilitat. Una oportunitat per al Ripollès per posar fi a vàries dècades d’oblits i manca d’inversions de l’R3, per part dels consecutius ministeris de transport espanyols. Una via cabdal per la mobilitat de la comarca i estratègica per la seva condició transfronterera. És, potser, l’última oportunitat de disposar d’una via de connexió decent i competitiva i transfronterera.

A més a més, l’acord inclou diversos compromisos econòmics per tal d’impulsar polítiques socials i de progrés, tals com la condonació del 20% del deute que la Generalitat té amb l’estat espanyol. Fet que representaria gairebé 15.000 milions d’euros per a Catalunya; la transferència anual de 150 milions d’euros per potenciar la recerca científica i tècnica; l’aportació de 2 milions d’euros per millorar les beques d’estudi; o els 1.654 milions d’euros anuals per millorar en matèria de seguretat i incrementar la plantilla de Mossos d’Esquadra fins a l’any 2030.

Així, el diàleg entre els governs català i espanyol, malgrat ser menystingut als últims anys, ha obtingut un rèdit que ha esdevingut exponencial per la feblesa de les esquerres espanyoles i on tot l’independentisme ha entès que cal asseure’s, parlar i negociar per encarar, de nou, l’alliberament nacional de Catalunya.