Nadal: una bogeria que m’encanta!

No me n’amago. Les festes nadalenques m’encanten. Vinc d’una família nombrosa, tant per part de pare com de mare, i Nadal per mi és reunir-se amb la família, sense presses, amb molt de menjar i regals. Llumetes pel carrer i fil musical amb nadales. M’encanta!
Però “Nadal” també és sinònim de bogeria col·lectiva, gestió familiar, compres frenètiques i acabar amb alguns quilos de més. A més a més, ara que soc mare de dos nens vull que ho visquin amb la mateixa il·lusió que ho vivia jo, i això encara em posa més pressió a sobre.
S’ha de fer gestió familiar: que tothom et vegi (bé, a tu no, als nens), que ningú s’ofengui i quedi ben repartit
Per sort, de moment no em toca fer un dinar o sopar de Nadal a casa meva, sobretot amb la situació econòmica actual amb els preus disparats. Si s’ha de comprar gall de pagès, foie o llamàntol t’hi pots deixar gairebé el sou sencer. I a tot plegat hi has de sumar l’estrès per intentar tenir la casa perfecta! Ui, calla, calla!... De moment, de convidada, hi vaig ben a gust!
D’altra banda, s’ha de fer gestió familiar: que tothom et vegi (bé, a tu no, als nens), que ningú s’ofengui i quedi ben repartit. Si a més a més li sumes tenir els sogres separats, encara li suma més gràcia a l’assumpte. Però, al cap i a la fi, sempre aconseguim que tot encaixi.
Parlem dels regals, que és tot un TEMA! Què ens cagarà el tió? Què els demanarem als reis? El Pare Noel passarà per casa nostra o no? Primer t’has de posar d’acord en tot això i llavors “can rumia” amb els regals. Volem que tothom tingui un regal especial, que li faci il·lusió i que sigui justament el que volia. Això sí: “bueno, bonito y barato”, si pot ser. I quan tens fills encara es complica més el tema, ja que no només has de rumiar els regals que tu els hi vols fer, sinó allò que els hi regalarà tothom. Diuen que cada nen hauria de tenir com a molt 4 regals per no acabar sent un nen hiperregalat. Em sembla molt difícil, però sí que s’ha d’intentar posar límits, perquè entre avis, tiets, padrins i amics ja passem de llarg del nombre de regals recomanats.
Apa, ja sabeu què toca ara. Comenceu a rumiar regals, a fer llistetes i a deixar anar la imaginació. Quan ens n’adonem ja serem en ple Nadal, i les festes passaran en un vist i no vist. Com he dit, m’encanten, però QUIN DESCANS quan hagin passat.

