En quin món vivim? Aquesta és la pregunta que ens fem últimament tot sovint, diguem la gent gran (per no dir els vells i les velles). Tinc la sensació que els més joves no se la fan perquè prou feines tenen per arribar a final de mes, diria que gran part de la gent. Per un cantó, en l’àmbit mundial amb dues guerres molt a prop nostre, molt cruentes, on no es respecten els drets humans ni tan sols els dies de treva. El pitjor és que ni uns ni altres tenen la intenció de segellar la pau, diuen que continuaran fins al final. La resta del món, també dividits. Personalment, no m’agrada gaire, per no dir gens, per part dels principals països europeus.

Una altra cosa que a la gent gran ens preocupa i ens entristeix molt és la violència de gènere, que tot i que fem minuts de silenci, dies de dol i campanyes institucionals, no s’atura i cada dos per tres surten més casos. No ho acabem d’entendre, així com els abusos sexuals i les violacions, fins i tot amb violència. No ho entenem. És evident que alguna cosa es fa malament, però no sabem què.

Ha arribat l’hora de parlar, a banda dels drets, dels deures. Agradi o no

Si parlem d’Europa, l’aparició de l’extrema dreta, fins al punt que ja la tenim a casa nostra i és que cal no oblidar que tenim representació al nostre Parlament. Sí, sí, al nostre Parlament de Catalunya. Aquí encara hi estic més preocupat perquè els partits centrals, en definitiva, els que governen, tant a Europa com a Espanya, és a dir, el centredreta i el centre esquerra, no s’adonen que potser no fan les coses prou bé i que haurien de reflexionar per què passa. Jo no ho tinc clar, però observo que quan passen coses com això no és per casualitat. Per tant, ha arribat l’hora de parlar, a banda dels drets, dels deures. Agradi o no.

A Espanya, el senyor Sánchez s’omple la boca de dir que som el país europeu que està per sobre de la mitjana en creixement i en alguns casos els millors de tot. El que no explica és que som campions en atur, molt per sobre de la mitjana, i especialment en atur juvenil, que segons diuen arriba al 25%, quan a la resta no arriba al 10%. És una cosa que no s’entén gaire, crec (economia submergida?).

A casa nostra, què voleu que us digui? Sembla que l’economia no va malament, però a l’article que fa setmanalment a la premsa de l’empresari conegut a la comarca i en l’àmbit català com a membre destacat de la PIMEC, Joan Vila, diu: “Si no es prenen algunes mesures aviat, pinten bastos, que diem a la vall de Camprodon”. Són mesures que afecten la Generalitat, no a Madrid, excusa que fem servir molt sovint, crec que massa sovint.

Preocupat també, pel que fa a la comarca, pel tema de Comforsa. Esperem que, com tantes vegades ha passat, se solucioni ben aviat. 350 llocs de treball a la nostra comarca són molts i no ens ho podem permetre. Un altre dia parlarem de la neu a la comarca i més important, el tema de l’habitatge.

Ah, i bona setmana de reequilibri territorial. Vostès ja m’entenen.