Fa poques setmanes que el Parlament de Catalunya va tramitar per a ser debatuda una proposició de Llei per a modificar el Codi de Consum de Catalunya per a garantir els drets dels consumidors en matèria de titulitzacions hipotecàries i creditícies.

Anem a pams, que són les “titulitzacions”? Aproximadament un 30 % de les llars tenen una hipoteca, i més del 56 % de les hipoteques -a part dels crèdits, que també queden inclosos en aquesta proposició de Llei- es considera que estan titulitzats. Per tant, estem davant d’una realitat que afecta, i afecta de manera important, moltes persones, moltes famílies. Les entitats financeres agrupen “paquets” de crèdits o “paquets” d’hipoteques de diferent qualificació (algunes de més segures de cobrament amb altres de més risc) i les venen a inversors internacionals que cerquen cobraments més o menys segurs a llarg termini per a obtenir interessos i rèdits futurs. Els bancs, caixes i entitats financeres aconsegueixen així una liquiditat a curt, immediata i redueixen el risc a llarg termini. S’han venut els drets de cobrament futur a canvi de diners líquids, i aquests actius o drets poc Iíquids en origen (hipoteques o crèdits) s’han convertit en bons negociables als mercats financers internacionals.

És necessari, per tant, saber el moment que això es produeix, saber a qui l’han venut, en quines condicions, i poder optar a aquesta recompra

Les entitats d’inversió que adquireixen aquests paquets de crèdit esdevenen els nous creditors, és a dir, han “titulitzat” el deute a nom seu. És una pràctica financera emparada per la legislació europea i legislada a l’Estat Espanyol des de 1992, però que sovint passa desapercebuda, i que es va estendre a partir de la crisi financera posterior al 2009. Quan signem unes escriptures de constitució de la hipoteca o d’un crèdit -en la lletra petita- hi ha una acceptació explícita per part del deutor que renuncia a ser informat en cas que el seu préstec sigui titulitzat. Aquest paràgraf ha estat declarat abusiu i nul en successives sentències judicials. Moltes famílies o empreses (autònoms, societats) han descobert amb sorpresa que els havien titulitzat un crèdit o hipoteca quan han volgut renegociar-ne les condicions o en cas d’execució...

Per aquest motiu la proposició de Llei busca modificar el Codi de Consum -sobre el qual hi ha competències plenes a Catalunya- per tal de garantir els drets dels consumidors a ser informats de manera fefaent en cas que un seu préstec (hipotecari o de consum, o empresarial) sigui titulitzat per part del seu banc o entitat financera, i que pugui exercir el dret de tanteig i retracte.

Perquè quan es ven una hipoteca en una titulització no es ven en les mateixes condicions que a nosaltres ens l’han concedida, se la venen en unes condicions molt més favorables dins el “paquet”. I davant aquest fet, potser algunes famílies o empreses estarien en condició de recomprar-les directament amb el mateix estalvi o mitjançant una altra entitat financera. És necessari, per tant, saber el moment que això es produeix, saber a qui l’han venut, en quines condicions, i poder optar a aquesta recompra.

Mitjançant aquesta modificació del Codi de consum de Catalunya, s’introdueix que l’empresa creditícia hagi de comunicar la cessió, transmissió, titulització o retitulització de forma immediata a la seva execució i, si s’escau, facilitar-ne la informació necessària a requeriment de la persona interessada. Conèixer que es volen vendre el nostre deute i conèixer qui és el nou amo del deute que tenim; i en tot cas poder tenir el dret de recomprar-lo amb les mateixes condicions que l’han posat a la venda.