Encara que pugui semblar un tòpic la proximitat amb el final de l’any és un moment bo per fer balanç i intentar projectar-nos en el futur immediat dels dotze mesos que venen. Amb bona voluntat, si més no, perquè ja sabem que els propòsits que fem ara seran condicionats per mil i un factors i no tots es faran realitat.

L’amnistia és una necessitat democràtica, reconèixer (ara sí!) que hi havia un conflicte polític al qual cal donar una solució política

Arribem al final de 2023 amb la Llei d’Amnistia sobre la taula, i això és positiu. Més del que podíem esperar, segurament. Ja hem comentat en altres articles com el resultat de les eleccions espanyoles en què Òmnium havia demanat que s’anés a votar ha fet possible allò que semblava impensable. Però haver arribat a la tramitació de la llei al Congrés no és el final de res, sinó el principi. Aquest any que ve haurem d’estar al cas de com progressa aquesta llei, i dels múltiples entrebancs amb què es pot trobar. L’amnistia és una necessitat democràtica, reconèixer (ara sí!) que hi havia un conflicte polític al qual cal donar una solució política. I aquesta opció, la que ha defensat Òmnium, ha arribat fins aquí no només per nosaltres sinó per la força de tot el moviment independentista. No és un regal del PSOE, és un triomf col·lectiu, i ells s’han vist condicionats per acceptar-ho. Ara caldrà llegir atentament els articles de la llei i vigilar com l’apliquen els tribunals. Igual que hem fet fins ara, ens posem a disposició del país per fer-ho. Motius de desconfiança, hi són. I si no, només cal veure la causa que s’ha obert per part del jutge García-Castellón contra diverses persones pel Tsunami Democràtic. Entre ells, Oleguer Serra, directiu d’Òmnium l’any 2019. I també Jaume Cabaní, que l’any 2011 residia al Ripollès i va ser un dels impulsors de la primera territorial d’Òmnium a la comarca. El poder judicial torna a inventar un relat en un moment clau, precisament el de les negociacions per l’amnistia. Estarem, no cal dir-ho, al costat dels perseguits. Serà una de les nostres moltes tasques l’any 2024. I tindrem molt present que el punt on ens trobem ara no és el final de res, sinó el principi d’un nou embat pel dret a l’autodeterminació. I si així ho vol la ciutadania, per la independència. Tornarem a explicar els mesos vinents, i tantes vegades com calgui, per què creiem que aquesta és la millor opció per a Catalunya.

Mentrestant, us desitgem des d’Òmnium un bon Nadal i un any 2024 de plenes llibertats.