I ja està, d’aquest 2023 que deixem enrere ja només li queden tres “telediaris”. És per això encertat i necessari, en aquests moments, fer llista dels desitjos per al nou any. I que ens ho faci realitat qui vulgui, tant és que siguin reis de l’orient o governants de casa nostra. Jo crec que tinc més fe en els primers.
En primer lloc, és vital tenir un 2024 plujós. Que plogui molt i bé, que ja sabeu que en aquest país no sap ploure.

Salut, molta salut per a tots. Que des del Ripollès siguem capaços de fer front comú per defensar les institucions sanitàries de la comarca, demanant més metges, infermeres i serveis sanitaris en general perquè ens puguin atendre millor quan ho necessitem.

No deixem perdre la cultura de l’esforç que últimament sembla esvair-se de tot arreu

Una política municipal “a l’antiga”, on els plens serveixin per a alguna cosa més que per llançar missatges polítics a la galeria. I ja que hi som, que siguin més curts. Potser centrant-nos en Ripoll i només en (i per) Ripoll serien més ràpids i més útils.

Que el col·lectiu pesi més en cada persona que l’individualisme. I això també ho trasllado als partits polítics. Sigueu capaços d’acceptar totes aquelles propostes que beneficiïn el poble, sigui qui sigui el partit que les proposi. Que tant govern com oposició us obriu decididament a entendre-us i a arribar a acords on qui guanyi sigui sempre Ripoll.

I per últim, però igual de cabdal, no deixem perdre la cultura de l’esforç que últimament sembla esvair-se de tot arreu. Des de l’escola fins a la política, passant pel dia a dia de tothom; tot allò que es vol aconseguir costa molt i només hi ha una manera per aconseguir-ho: anar-hi, anar-hi i anar-hi. I tornar-hi una vegada i una altra fins que s’aconsegueix. No defalliu perquè Ripoll s’ho mereix.

Feliç 2024.