No sé si s’ha de qualificar de patètic, vergonyós, trist... o una mica de tot. Cada dia tenim una nova mostra del “mal fer” de les persones que se suposa haurien de donar un exemple de comportament, d’actitud, de diàleg, de convivència... Tant al Congrés dels Diputats, Parlaments, plens dels ajuntaments, etc, donen una versió sorprenent de com s’ha de tractar l’adversari i la ciutadania en general: amb desaire, desatenció, desconsideració, menyspreu, mala educació, i un llarg etcètera de maneres d’actuar despectives.

Potser seria hora d’entendre que no es pot jugar a afeblir les democràcies

Fins ara semblava que era a través de l’anonimat que donaven les xarxes, que es podien dir tot tipus de qualificatius a qualsevol, però ara ja fa temps s’ha passat la línia de dir i fer en un lloc públic, que arriba a tot arreu a través de la seva emissió, i en poc temps es fa viral. Des de tirar ampolles, això sí, buides, que sembla que no és tan greu, com de referir-se a la mare d’algú, traduint-t’ho cínicament per li agrada la fruita.

De veritat que és aquesta la imatge que volem donar? El model a seguir? El fet però és que no s’acaba dins dels hemicicles, sinó que també es troba sovint al carrer. Gairebé tothom es troba amb el dret d’increpar, provocar... i com si fos el més normal es grava demanant que saludin per fer més creïble una tensió que, massa sovint, és provocada pels mateixos que la critiquen.

Potser seria hora d’entendre que no es pot jugar a afeblir les democràcies, no s’hauria de ser impune a determinades conductes, i menys creure que pel fet de tenir un càrrec s’està per sobre de tothom i tenir dret a tot.

Se’ns acaba el seny i també la rauxa, perdem el fons i també la forma.